LilyPond — Referència de la notació

Annexos

1. Notació musical

Aquest capítol explica com crear notació musical.

1.1 Altures

A aquesta secció es discuteix com especificar l’altura de les notes. Aquest procés es composa de tres fases: entrada, modificació i sortida.

1.1.1 Escriptura de notes

A aquesta secció es descriu la manera d’introduir l’altura de les notes. Hi ha dues formes diferents de col·locar les notes a la seva octava corresponent: el mode absolut i el relatiu. A gairebé totes les ocasions, serà més pràctic el mode relatiu.

Escriptura d’octava absoluta

El nom d’una nota s’especifica usant les lletres minúscules de l’a a la g. Les notes els noms dels quals van des de la c fins la b s’imprimeixen a l’octava inferior al Do central.

{
  \clef bass
  c4 d e f
  g4 a b c
  d4 e f g
}

Es poden especificar d’altres octaves mitjançant una cometa simple quote (') o una coma (,) . Cada ' eleva l’altura en una octava; cada , baixa l’altura una octava.

{
  \clef treble
  c'4 e' g' c''
  c'4 g b c'
  \clef bass
  c,4 e, g, c
  c,4 g,, b,, c,
}

Les marques d’octava comunes es poden escriure una sola vegada sobre una nota de referència si es fa servir \fixed abans de la música. A les notes dins de \fixed sols els calen les marques d’apòstrof ' o de coma  , quan estan per sobre o per sota de l’octava de la nota de referència.

{
  \fixed c' {
    \clef treble
    c4 e g c'
    c4 g, b, c
  }
  \clef bass
  \fixed c, {
    c4 e g c'
    c4 g, b, c
  }
}

L’altura de les notes de l’expressió musical que segueix a \fixed no resulta afectada per un \relative que l’envolta, que s’estudia a continuació.

Vegeu també

Glossari musical: Pitch names.

Fragments de codi: Pitches.

Escriptura d’octava relativa

L’entrada d’octava absoluta requereix que s’especifiqui l’octava per a totes i cadascuna de les notes. En contrast amb això, el mode d’entrada d’octava relativa especifica cada octava en relació amb la nota anterior: si es canvia l’octava d’una nota això afectarà a totes les notes següents.

El mode relatiu de notes s’ha d’introduir de forma explícita usant l’ordre \relative:

\relative altura_inicial expressió_musical

En el mode relatiu, se suposa que cada nota es troba el més a prop possible de la nota anterior. Això significa que l’octava d’una nota que està dins de expresión_musical es calcula com segueix:

• Si no s’usa cap marca de canvi d’octava en una nota, la seva octava es calcula de forma que l’interval que formi amb la nota anterior sigui menor d’una quinta. Aquest interval es determina sense considerar les alteracions.
• Es pot afegir una marca de canvi d’octava ' o , per elevar o baixar l’altura, respectivament, en una octava més en relació con l’altura calculada sense aquesta marca.
• Es poden usar diverses marques de canvi d’octava. Per exemple, '' i ,,  alteren l’altura en dues octaves.
• L’altura de la primera nota és relativa a altura_inicial. altura_inicial s’especifica en mode d’octava absoluta. Quines opcions tenen sentit?

  c (Do), en qualsevol octava

  La identificació del Do central amb c' és quelcom força bàsica, per la qual cosa sol ser fàcil trobar octaves de c. Si la nostra música comença amb gis (un Sol sostingut) per sobre de c''', hauríem d’escriure quelcom com \relative { gis''' … }

  una nota que està una o dues octaves de la primera nota

  Escriure \relative { gis''' … } fa que sigui fàcil determinar l’altura absoluta de la primera nota de dins.

  cap altura d’inici explícita

  La forma \relative { gis''' … } serveix com una versió més compacta de l’opció anterior: la primera nota de dins s’escriu ella mateixa en altura absoluta (això resulta ser equivalent a escollir f (Fa) como l’altura de referència).

  La documentació sol utilitzar aquesta última opció.

Aquí podem ver el mode relatiu en acció:

\relative {
  \clef bass
  c d e f
  g a b c
  d e f g
}

Les marques de canvi d’octava s’utilitzen per a intervals majors de la quarta:

\relative {
  c'' g c f,
  c' a, e'' c
}

Una sèrie de notes sense cap marca d’octava pot, malgrat tot, abastar intervals molt grans:

\relative {
  c f b e
  a d g c
}

Quan hi ha uns blocs \relative niuats dins d’altres, el bloc \relative més intern comença amb la seva pròpia nota de referència independentment del \relative exterior.

\relative {
  c' d e f
  \relative {
    c'' d e f
  }
}

\relative no té efecte sobre els blocs \chordmode.

\new Staff {
  \relative c''' {
    \chordmode { c1 }
  }
  \chordmode { c1 }
}

\relative no es permet dins des bloques \chordmode.

La música que està dins d’un bloc \transpose és absoluta, a no ser que s’inclogui una ordre \relative.

\relative {
  d' e
  \transpose f g {
    d e
    \relative {
      d' e
    }
  }
}

Si l’element anterior és un acord, la primera nota de l’acord s’utilitza per determinar la primera nota del següent acord. Dins dels acords, la següent nota sempre està en relació a l’anterior.

\relative {
  c'
  <c e g>
  <c' e g'>
  <c, e, g''>
}

Com es va explicar més a dalt, l’octava de les notes es calcula solament a partir dels seus noms, sense tenir en compte cap alteració. Per tant, un Mi doble sostingut després d’un Si s’escriurà més greu. En altres paraules, es considera a la quarta doble augmentada un interval menor que la quinta doble disminuïda, independentment del número de semitons de cada un d’ells.

\relative {
  c''2 fis
  c2 ges
  b2 eisis
  b2 feses
}

Vegeu també

Glossari musical: fifth, interval, Pitch names.

Referència de la notació: Comprovació d’octava.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: RelativeOctaveMusic.

Alteracions accidentals

S’escriu una nota sostinguda afegint is al nom de la nota, i un bemoll afegint es. Com és d’esperar, un doble sostingut i un doble bemoll s’obté afegint isis o eses. Aquesta sintaxi deriva dels noms de les notes en holandès. Per utilitzar altres noms per a les alteracions, consulteu Noms de les notes en altres llengües.

\relative c'' { ais1 aes aisis aeses }

Una nota natural s’introdueix com el nom de la nota, sense més; no cal cap sufix. S’imprimeix un símbol de becaire si cal per cancel·lar l’efecte d’una alteració o armadura anterior.

\relative c'' { a4 aes a2 }

Es poden escriure mig bemolls i els mig sostinguts; a continuació presentem una sèrie de DOs cada com més aguts:

\relative c'' { ceseh1 ces ceh c cih cis cisih }

Normalment les alteracions accidentals s’imprimeixen automàticament, però també pot imprimir-les manualment. Una alteració recordatòria es pot forçar afegint un signe de admiració ! després de l’altura de la nota. Es pot obtenir una alteració de precaució (o sigui, una alteració entre parèntesi) afegint el signe de interrogació ? després del nom de la nota.

\relative c'' { cis cis cis! cis? c c c! c? }

Les alteracions sobre notes unides per lligadura sols s’imprimeixen al començament d’un sistema:

\relative c'' {
  cis1~ 1~
  \break
  cis
}

Fragments de codi seleccionats

Hiding accidentals on tied notes at the start of a new system

This shows how to hide accidentals on tied notes at the start of a new system.

\relative c'' {
  \override Accidental.hide-tied-accidental-after-break = ##t
  cis1~ cis~
  \break
  cis
}

Preventing extra naturals from being automatically added

In accordance with traditional typesetting rules, a natural sign is printed before a sharp or flat if a previous double sharp or flat on the same note is canceled. To change this behavior to contemporary practice, set the extraNatural property to f in the Staff context.

\relative c'' {
  aeses4 aes ais a
  \set Staff.extraNatural = ##f
  aeses4 aes ais a
}

Vegeu també

Glossari musical: sharp, flat, double sharp, double flat, Pitch names, quarter tone.

Manual d’aprenentatge: Alteracions accidentals i armadures.

Referència de la notació: Alteracions accidentals automàtiques, Alteracions d’anotació (musica ficta), Noms de les notes en altres llengües.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: Accidental_engraver, Accidental, AccidentalCautionary, accidental-interface.

Advertiments i problemes coneguts

No hi ha estàndards reconeguts àmpliament per denotar els bemolls de tres quarts, de manera que els símbols del LilyPond no s’ajusten a cap estàndard.

Noms de les notes en altres llengües

Hi ha conjunts predefinits de noms de notes i les seves alteracions per a algunes llengües a part de l’anglès. La selecció de la llengua dels noms de les notes se sol fer al principi del fitxer: l’exemple següent està escrit utilitzant els noms italians de les notes:

\language "italiano"

\relative {
  do' re mi sib
}

Les llengües disponibles i els noms de les notes que defineixen són els següents:

Llengua	Nom de les notes
nederlands	c d e f g a bes b
catalan	do re mi fa sol la sib si
deutsch	c d e f g a b h
english	c d e f g a bf b
espanol o español	do re mi fa sol la sib si
français	do ré/re mi fa sol la sib si
italiano	do re mi fa sol la sib si
norsk	c d e f g a b h
portugues	do re mi fa sol la sib si
suomi	c d e f g a b h
svenska	c d e f g a b h
vlaams	do re mi fa sol la sib si

A més dels noms de les notes, els sufixos de les alteracions poden també variar depenent de la llengua:

Llengua	sostingut	bemoll	doble sostingut	doble bemoll
nederlands	-is	-es	-isis	-eses
catalan	-d/-s	-b	-dd/-ss	-bb
deutsch	-is	-es	-isis	-eses
english	-s/--sharp	-f/--flat	-ss/-x/--sharpsharp	-ff/--flatflat
espanol or español	-s	-b	-ss/-x	-bb
français	-d	-b	-dd/-x	-bb
italiano	-d	-b	-dd	-bb
norsk	-iss/-is	-ess/-es	-ississ/-isis	-essess/-eses
portugues	-s	-b	-ss	-bb
suomi	-is	-es	-isis	-eses
svenska	-iss	-ess	-ississ	-essess
vlaams	-k	-b	-kk	-bb

A l’holandès, aes es contrau com as, però les dues formes s’accepten al LilyPond. De forma semblant, s’accepten tant es com ees. Això s’aplica també a aeses / ases i a eeses / eses. A vegades es defineixen sols aquest noms abreujats als fitxers de llengua corresponents.

\relative c'' { a2 as e es a ases e eses }

Algunes músiques utilitzen microtons les alteracions dels quals són fraccions d’un sostingut o bemoll ‘normals’. La taula següent relaciona els noms de les notes per a les alteracions d’un quart de to en diferents llengües; aquí, els prefixos semi- i sesqui- respectivament signifiquen ‘mig’ i ‘u i mig’. Les llengües que no apareixen a aquesta taula no aporten encara noms especials per a les notes.

Llengua	semi-sostingut	semi-bemoll	sesqui-sostingut	sesqui-bemoll
nederlands	-ih	-eh	-isih	-eseh
deutsch	-ih	-eh	-isih	-eseh
english	-qs	-qf	-tqs	-tqf
espanol o español	-cs	-cb	-tcs	-tcb
français	-sd	-sb	-dsd	-bsb
italiano	-sd	-sb	-dsd	-bsb
portugues	-sqt	-bqt	-stqt	-btqt

Gairebé totes les llengües presentades aquí estan associades comunament amb la música clàssica occidental, també coneguda com Període de la pràctica comuna. Malgrat això, també estan contemplades les altures i els sistemes d’afinació alternatius: vegeu Notació comuna per a músiques no occidentals.

Vegeu també

Glossari musical: Pitch names, Common Practice Period.

Referència de la notació: Notació comuna per a músiques no occidentals.

Fitxers instal·lats: ‘scm/define-note-names.scm’.

Fragments de codi: Pitches.

1.1.2 Modificació de diverses notes a l’hora

Aquesta secció tracta de la manera de modificar les altures.

Comprovació d’octava

Al mode relatiu és fàcil oblidar una marca de canvi d’octava. Les comprovacions d’octava fan més fàcil trobar aquests errors, mitjançant la presentació d’un advertiment i corregint l’octava si la nota es troba a una octava diferent de l’esperat.

Per comprovar l’octava d’una nota, especifiqueu l’octava absoluta després del símbol =. Aquest exemple genera un missatge d’advertiment (i corregeix l’altura) perquè la segona nota és l’octava absoluta d'' en lloc de d' com indica la correcció d’octava.

\relative {
  c''2 d='4 d
  e2 f
}

L’octava de les notes es pot comprovar també amb l’ordre \octaveCheck altura_de_control. altura_de_control s’especifica en mode absolut. Això comprova que l’interval entre la nota anterior i la altura_de_control es troba dins d’una quarta (és a dir, el càlcul normal per al mode relatiu). Si aquesta comprovació fracassa, s’imprimeix un missatge d’advertiment. Tot i que la nota prèvia no es modifica, les notes posteriors estan en relació al valor corregit.

\relative {
  c''2 d
  \octaveCheck c'
  e2 f
}

Compareu els dos compassos següents. La primera i tercera comprovacions de \octaveCheck fracassen, però la segona és correcta.

\relative {
  c''4 f g f

  c4
  \octaveCheck c'
  f
  \octaveCheck c'
  g
  \octaveCheck c'
  f
}

Vegeu també

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: RelativeOctaveCheck.

Transposició

Una expressió musical es pot transportar mitjançant \transpose. La sintaxi és

\transpose nota_origen nota_destí expressió_musical

Això significa que la expressió_musical es transporta l’interval que hi ha entre les notes nota_origen i nota_destí: qualsevol nota amb l’altura de nota_origen es canvia per nota_destí i qualsevol altra nota es transporta el mateix interval. Les dues notes s’introdueixen en mode absolut.

Per exemple, agafem una peça escrita en la tonalitat de Re major. Es pot transposar cap amunt a Mi major; observeu que també l’armadura de la tonalitat es transporta automàticament.

\transpose d e {
  \relative {
    \key d \major
    d'4 fis a d
  }
}

Si una particel·la escrita en Do (afinació de concert normal) es pot tocar amb un clarinet en La (per al qual un La s’escriu com un Do, i que sona una tercera menor per sota del que està escrit), la particel·la corresponent es produeix mitjançant:

\transpose a c' {
  \relative {
    \key c \major
    c'4 d e g
  }
}

Observeu que especifiquem \key c \major de forma explícita. Si no especifiquem cap tonalitat, les notes es transporten però no s’imprimeix l’armadura.

\transpose distingeix entre notes enarmòniques: tant \transpose c cis com \transpose c des transporten un semitò cap amunt. La primera versió imprimeix sostinguts i les notes no es mouen del seu lloc a l’escala, en canvi la segona imprimeix bemolls de la nota següent.

music = \relative { c' d e f }
\new Staff {
  \transpose c cis { \music }
  \transpose c des { \music }
}

\transpose també es pot usar per introduir notes escrites per a un instrument transpositor. Els exemples interiors mostren com escriure altures en Do (o en afinació de concert) i gravar-les per a un instrument transpositor, però també és possible el cas contrari si, per exemple, tenim un conjunt de parts instrumentals i voleu fer un guió en Do per al director. Per exemple, en introduir música per a trompeta en Si bemoll que comença per un Mi a la partitura (Re de concert), es pot escriure:

musicaEnSiBemol = { e4 … }
\transpose c bes, \musicaEnSiBemol

Per imprimir aquesta música en Fa (per exemple, en arreglar-la per a trompa) podeu envolta la música existent amb un altre \transpose:

musicaEnSiBemol = { e4 … }
\transpose f c' { \transpose c bes, \musicaEnSiBemol }

Per veure més informació sobre instruments transpositors, consulteu Transposició dels instruments.

Fragments de codi seleccionats

Transposing pitches with minimum accidentals ("Smart" transpose)

This example uses some Scheme code to enforce enharmonic modifications for notes in order to have the minimum number of accidentals. In this case, the following rules apply:

Double accidentals should be removed

B sharp -> C

E sharp -> F

C flat -> B

F flat -> E

In this manner, the most natural enharmonic notes are chosen.

#(define (naturalize-pitch p)
   (let ((o (ly:pitch-octave p))
         (a (* 4 (ly:pitch-alteration p)))
         ;; alteration, a, in quarter tone steps,
         ;; for historical reasons
         (n (ly:pitch-notename p)))
     (cond
      ((and (> a 1) (or (eqv? n 6) (eqv? n 2)))
       (set! a (- a 2))
       (set! n (+ n 1)))
      ((and (< a -1) (or (eqv? n 0) (eqv? n 3)))
       (set! a (+ a 2))
       (set! n (- n 1))))
     (cond
      ((> a 2) (set! a (- a 4)) (set! n (+ n 1)))
      ((< a -2) (set! a (+ a 4)) (set! n (- n 1))))
     (if (< n 0) (begin (set! o (- o 1)) (set! n (+ n 7))))
     (if (> n 6) (begin (set! o (+ o 1)) (set! n (- n 7))))
     (ly:make-pitch o n (/ a 4))))

#(define (naturalize music)
   (let ((es (ly:music-property music 'elements))
         (e (ly:music-property music 'element))
         (p (ly:music-property music 'pitch)))
     (if (pair? es)
         (ly:music-set-property!
          music 'elements
          (map naturalize es)))
     (if (ly:music? e)
         (ly:music-set-property!
          music 'element
          (naturalize e)))
     (if (ly:pitch? p)
         (begin
           (set! p (naturalize-pitch p))
           (ly:music-set-property! music 'pitch p)))
     music))

naturalizeMusic =
#(define-music-function (m)
   (ly:music?)
   (naturalize m))

music = \relative c' { c4 d e g }

\score {
  \new Staff {
    \transpose c ais { \music }
    \naturalizeMusic \transpose c ais { \music }
    \transpose c deses { \music }
    \naturalizeMusic \transpose c deses { \music }
  }
  \layout { }
}

Vegeu també

Referència de la notació: Transposició dels instruments, Inversió, Transformacions modals, Escriptura d’octava relativa, Retrogradació.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: TransposedMusic.

Advertiments i problemes coneguts

La conversió relativa no afecta a les seccions \transpose, \chordmode ni \relative dins del seu argument. Per usar el mode relatiu dins de música transportada, es pot col·locar un altre \relative dins de \transpose.

No s’imprimeixen alteracions accidentals triples quan s’usa \transpose. En lloc d’això, s’usarà una nota ‘equivalent enarmònicament’ (p.ex., Re bemoll en lloc de Mi triple bemoll).

Inversió

Una expressió musical es pot invertir i transportar en una sola operació amb:

\inversion nota_pivot nota_destí expressió_musical

La expressió_musical s’inverteix interval a interval al voltant de nota_pivot, i després es transport de manera que nota_pivot es fa correspondre amb nota_destí.

music = \relative { c' d e f }
\new Staff {
  \music
  \inversion d' d' \music
  \inversion d' ees' \music
}

Vegeu també

Referència de la notació: Transformacions modals, Retrogradació, Transposició.

Retrogradació

Es pot revertir una expressió musical per produir la seva retrogradació:

music = \relative { c'8. ees16( fis8. a16 b8.) gis16 f8. d16 }

\new Staff {
  \music
  \retrograde \music
}

Advertiments i problemes coneguts

Les lligadures d’unió manuals dins de \retrograde es trencaran i generaran advertiments. Es poden generar algunes lligadures automàticament activant Divisió automàtica de les notes.

Vegeu també

Referència de la notació: Inversió, Transformacions modals, Transposició.

Transformacions modals

En una composició musical que està basada en una escala amb freqüència es transformen els motius de diverses formes. Un motiu es pot transportar perquè comenci en diferents llocs de l’escala o pot invertir-se al voltant d’una nota pivot de l’escala. També es pot revertir per produir una retrogradació, vegeu Retrogradació.

Transposició modal

Es pot transportar un motiu dins d’una escala donada amb:

\modalTranspose nota_origen nota_destí escala motiu

Les notes del motiu es desplacen dins de la escala el nombre de graus de l’escala donats per l’interval entre nota_destí y nota_origen:

diatonicScale = \relative { c' d e f g a b }
motif = \relative { c'8 d e f g a b c }

\new Staff {
  \motif
  \modalTranspose c f \diatonicScale \motif
  \modalTranspose c b, \diatonicScale \motif
}

Es poden especificar escales ascendents de qualsevol longitud i amb qualssevol intervals:

pentatonicScale = \relative { ges aes bes des ees }
motif = \relative { ees'8 des ges,4 <ges' bes,> <ges bes,> }

\new Staff {
  \motif
  \modalTranspose ges ees' \pentatonicScale \motif
}

Quan es fa servir amb una escola cromàtica, \modalTranspose té un efecte semblant a \transpose, però amb la possibilitat d’especificar els noms de les notes que es vulguin usar:

chromaticScale = \relative { c' cis d dis e f fis g gis a ais b }
motif = \relative { c'8 d e f g a b c }

\new Staff {
  \motif
  \transpose c f \motif
  \modalTranspose c f \chromaticScale \motif
}

Inversió modal

Es pot invertir un motiu dins d’una escala donada al voltant d’una nota pivot donada i transportada al mateix temps en una única operaćió, amb:

\modalInversion nota-pivote nota-destino escala motivo

Les notes del motiu col·loquen al mateix nombre de graus de distància de l’escala a partir de la nota_pivot dins de l’escala, però en la direcció oposada, i el resultat es desplaça després dins de l’escala el nombre de grados de l’escala donats per l’interval entre la nota_destí i la nota_pivot.

Així doncs, per invertir senzillament al voltant d’una nota de l’escala, utilitzeu el mateix valor per a nota_pivot i nota_destí:

octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d }
motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 }

\new Staff {
  \motif
  \modalInversion fis' fis' \octatonicScale \motif
}

Per invertir al voltant d’una nota pivot entre dues notes de l’escala, invertiu al voltant d’una de les notes i després transporteu en un grau de l’escala. les dues notes especificades es poden interpretar com que fan una forquilla entre elles a la nota pivot:

scale = \relative { c' g' }
motive = \relative { c' c g' c, }

\new Staff {
  \motive
  \modalInversion c' g' \scale \motive
}

L’operació combinada d’inversió i retrogradació produeix la inversió retrògrada:

octatonicScale = \relative { ees' f fis gis a b c d }
motif = \relative { c'8. ees16 fis8. a16 b8. gis16 f8. d16 }

\new Staff {
  \motif
  \retrograde \modalInversion c' c' \octatonicScale \motif
}

Vegeu també

Referència de la notació: Inversió, Retrogradació, Transposició.

1.1.3 Impressió de les altures

Aquesta secció tracta de com alterar la presentació de l’altura de les notes.

Clau

Sense cap ordre explícita, la clau predeterminada al LilyPond és la clau “treble” (o clau de Sol).

c'2 c'

Tanmateix, es pot canviar la clau usant l’ordre \clef i el nom de la clau corresponent. Als exemples següents es mostra la posició del Do central en diferents claus.

\clef treble
c'2 c'
\clef alto
c'2 c'
\clef tenor
c'2 c'
\clef bass
c'2 c'

Per veure el repertori complet dels possibles noms per a les claus, consulteu Estils de clau.

Les claus especials, com les utilitzades a la música antiga, es descriuen a Claus de la música mensural i a Claus de cant gregorià. La música que requereix claus de tabulatura s’estudia a Tabulatures predeterminades i a Tabulatures personalitzades.

Per fer servir claus a les notes guia, vegeu les ordres \cueClef i \cueDuringWithClef a Format de les notes guia.

En afegir _8 o ^8 al nom de la clau, la clau es transposa una octava cap avall o cap amunt, respectivament, i _15 i ^15 la transposa dos octaves. Si cal es poden usar altres nombres enters. L’argument nom_de_clau s’ha de envoltar entre cometes si conté caràcters no alfabètics:

\clef treble
c'2 c'
\clef "treble_8"
c'2 c'
\clef "bass^15"
c'2 c'
\clef "alto_2"
c'2 c'
\clef "G_8"
c'2 c'
\clef "F^5"
c'2 c'

Es pot obtenir una indicació d’octava opcional envoltant l’argument numèric entre parèntesis o claudàtors:

\clef "treble_(8)"
c'2 c'
\clef "bass^[15]"
c'2 c'

Les altures s’imprimeixen com si l’argument numèric no tingués els parèntesis o claudàtors.

De forma predeterminada, un canvi de clau que es produeix en un salt de línia provoca que el símbol de clau nou s’imprimeixi al final de la línia anterior, com una clau de cortesia, així com al principi del següent. Aquesta clau de cortesia es pot suprimir.

\clef treble { c'2 c' } \break
\clef bass { c'2 c' } \break
\clef alto
  \set Staff.explicitClefVisibility = #end-of-line-invisible
  { c'2 c' } \break
  \unset Staff.explicitClefVisibility
\clef bass { c'2 c' } \break

De forma predeterminada, una clau que s’ha imprès prèviament no es torna a imprimir si es fa servir un altre cop la mateixa ordre \clef, i s’ignora. La instrucció \set Staff.forceClef = ##t modifica aquest comportament.

  \clef treble
  c'1
  \clef treble
  c'1
  \set Staff.forceClef = ##t
  c'1
  \clef treble
  c'1

Quan hi ha un canvi de clau manual, el glif de la clau modificada és més petit del normal. Es pot sobreescriure aquest comportament.

  \clef "treble"
  c'1
  \clef "bass"
  c'1
  \clef "treble"
  c'1
  \override Staff.Clef.full-size-change = ##t
  \clef "bass"
  c'1
  \clef "treble"
  c'1
  \revert Staff.Clef.full-size-change
  \clef "bass"
  c'1
  \clef "treble"
  c'1

Fragments de codi seleccionats

Tweaking clef properties

Changing the Clef glyph, its position, or the ottavation does not change the position of subsequent notes on the staff. To get key signatures on their correct staff lines middleCClefPosition must also be specified, with positive or negative values moving middle C up or down respectively, relative to the staff’s center line.

For example, \clef "treble_8" is equivalent to setting the clefGlyph, clefPosition (the vertical position of the clef itself on the staff), middleCPosition and clefTransposition. Note that when any of these properties (except middleCPosition) are changed a new clef symbol is printed.

The following examples show the possibilities when setting these properties manually. On the first line, the manual changes preserve the standard relative positioning of clefs and notes, whereas on the second line, they do not.

{
  % The default treble clef
  \key f \major
  c'1
  % The standard bass clef
  \set Staff.clefGlyph = #"clefs.F"
  \set Staff.clefPosition = #2
  \set Staff.middleCPosition = #6
  \set Staff.middleCClefPosition = #6
  \key g \major
  c'1
  % The baritone clef
  \set Staff.clefGlyph = #"clefs.C"
  \set Staff.clefPosition = #4
  \set Staff.middleCPosition = #4
  \set Staff.middleCClefPosition = #4
  \key f \major
  c'1
  % The standard choral tenor clef
  \set Staff.clefGlyph = #"clefs.G"
  \set Staff.clefPosition = #-2
  \set Staff.clefTransposition = #-7
  \set Staff.middleCPosition = #1
  \set Staff.middleCClefPosition = #1
  \key f \major
  c'1
  % A non-standard clef
  \set Staff.clefPosition = #0
  \set Staff.clefTransposition = #0
  \set Staff.middleCPosition = #-4
  \set Staff.middleCClefPosition = #-4
  \key g \major
  c'1 \break

  % The following clef changes do not preserve
  % the normal relationship between notes, key signatures
  % and clefs:

  \set Staff.clefGlyph = #"clefs.F"
  \set Staff.clefPosition = #2
  c'1
  \set Staff.clefGlyph = #"clefs.G"
  c'1
  \set Staff.clefGlyph = #"clefs.C"
  c'1
  \set Staff.clefTransposition = #7
  c'1
  \set Staff.clefTransposition = #0
  \set Staff.clefPosition = #0
  c'1

  % Return to the normal clef:

  \set Staff.middleCPosition = #0
  c'1
}

Vegeu també

Referencia de la notación: Claus de la música mensural, Claus de cant gregorià, Tabulatures predeterminades Tabulatures personalitzades. Format de les notes guia.

Fitxers instal·lats: ‘scm/parser-clef.scm’.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: Clef_engraver, Clef, ClefModifier, clef-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Els números d’octava adjunts a les claus es tracten com grobs diferents. Així doncs, qualsevol \override (sobreescriptura) efectuada a l’objecte Clef s’haurà d’aplicar també al grob ClefModifier com un \override diferent.

\new Staff \with {
  \override Clef.color = #blue
  \override ClefModifier.color = #red
}

\clef "treble_8" c'4

Armadura de la tonalitat

L’armadura indica la tonalitat en la qual es toca una peça. Està denotada per un conjunt d’alteracions (bemolls o sostinguts) al començament del pentagrama. L’establiment o modificació de l’armadura es fa amb l’ordre \key:

\key nota modo

Aquí, mode ha de ser \major o \minor per obtenir la tonalitat nota major o noms estàndard de mode (també coneguts com modes eclesiàstics): \ionian (jònic), \dorian (dòric), \phrygian (frigi), \lydian (lidi), \mixolydian (mixolidi), \aeolian (eoli) i \locrian (locri).

\relative {
  \key g \major
  fis''1
  f
  fis
}

Es poden definir modes addicionals, escrivint una llista amb l’alteració que porta cada nota de l’escala quan el mode comença amb Do.

freygish = #`((0 . ,NATURAL) (1 . ,FLAT) (2 . ,NATURAL)
    (3 . ,NATURAL) (4 . ,NATURAL) (5 . ,FLAT) (6 . ,FLAT))

\relative {
  \key c \freygish c'4 des e f
  \bar "||" \key d \freygish d es fis g
}

Les alteracions de l’armadura de la tonalitat es poden imprimir en una octava diferent que en les seves posicions tradicionals, o en més d’una octava, usat les propietats flat-positions i sharp-positions de KeySignature. Les entrades en aquestes propietats especifiquen el rang de posicions de pentagrama en el qual s’imprimiran les alteracions, les alteracions es col·loquen dins de l’octava que acaba en aquesta posició del pentagrama.

\override Staff.KeySignature.flat-positions = #'((-5 . 5))
\override Staff.KeyCancellation.flat-positions = #'((-5 . 5))
\clef bass \key es \major es g bes d'
\clef treble \bar "||" \key es \major es' g' bes' d''

\override Staff.KeySignature.sharp-positions = #'(2)
\bar "||" \key b \major b' fis' b'2

Fragments de codi seleccionats

Preventing natural signs from being printed when the key signature changes

When the key signature changes, natural signs are automatically printed to cancel any accidentals from previous key signatures. This may be prevented by setting to f the printKeyCancellation property in the Staff context.

\relative c' {
  \key d \major
  a4 b cis d
  \key g \minor
  a4 bes c d
  \set Staff.printKeyCancellation = ##f
  \key d \major
  a4 b cis d
  \key g \minor
  a4 bes c d
}

Non-traditional key signatures

The commonly used \key command sets the keyAlterations property, in the Staff context.

To create non-standard key signatures, set this property directly. The format of this command is a list:

\set Staff.keyAlterations = #`(((octave . step) . alter) ((octave . step) . alter) ...) where, for each element in the list, octave specifies the octave (0 being the octave from middle C to the B above), step specifies the note within the octave (0 means C and 6 means B), and alter is ,SHARP ,FLAT ,DOUBLE-SHARP etc. (Note the leading comma.)

Alternatively, for each item in the list, using the more concise format (step . alter) specifies that the same alteration should hold in all octaves.

For microtonal scales where a “sharp” is not 100 cents, alter refers to the alteration as a proportion of a 200-cent whole tone.

Here is an example of a possible key signature for generating a whole-tone scale:

\relative {
  \set Staff.keyAlterations = #`((6 . ,FLAT)
                                 (5 . ,FLAT)
                                 (3 . ,SHARP))
  c'4 d e fis
  aes4 bes c2
}

Vegeu també

Glossari musical: church mode, scordatura.

Manual de aprenentatge: Alteracions accidentals i armadures.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: KeyChangeEvent, Key_engraver, Key_performer, KeyCancellation, KeySignature, key-signature-interface.

Indicadors d’octava

Els indicadors d’octava introdueixen un transport addicional d’una octava per al pentagrama.

\relative a' {
  a2 b
  \ottava #-2
  a2 b
  \ottava #-1
  a2 b
  \ottava #0
  a2 b
  \ottava #1
  a2 b
  \ottava #2
  a2 b
}

Fragments de codi seleccionats

Ottava text

Internally, \ottava sets the properties ottavation (for example, to 8va or 8vb) and middleCPosition. To override the text of the bracket, set ottavation after invoking \ottava.

{
  \ottava #1
  \set Staff.ottavation = #"8"
  c''1
  \ottava #0
  c'1
  \ottava #1
  \set Staff.ottavation = #"Text"
  c''1
}

Adding an ottava marking to a single voice

If you have more than one voice on the staff, setting octavation in one voice will transpose the position of notes in all voices for the duration of the ottava bracket. If the ottavation is only intended to apply to one voice, the middleCPosition and ottava bracket may be set explicitly. In this snippet, the bass clef usually has middleCPosition set to 6, six positions above the center line, so in the 8va portion middleCPosition is 7 positions (one octave) higher still.

{
  \clef bass
  << { <g d'>1~ q2 <c' e'> }
  \\
    {
      r2.
      \set Staff.ottavation = #"8vb"
      \once \override Staff.OttavaBracket.direction = #DOWN
      \set Voice.middleCPosition = #(+ 6 7)
      <b,,, b,,>4 ~ |
      q2
      \unset Staff.ottavation
      \unset Voice.middleCPosition
      <c e>2
    }
  >>
}

Modifying the Ottava spanner slope

It is possible to change the slope of the Ottava spanner.

\relative c'' {
  \override Staff.OttavaBracket.stencil = #ly:line-spanner::print
  \override Staff.OttavaBracket.bound-details =
    #`((left . ((Y . 0) ; Change the integer here
                (attach-dir . ,LEFT)
                (padding . 0)
                (stencil-align-dir-y . ,CENTER)))
       (right . ((Y . 5) ; Change the integer here
                 (padding . 0)
                 (attach-dir . ,RIGHT)
                 (text . ,(make-draw-dashed-line-markup (cons 0 -1.2))))))
  \override Staff.OttavaBracket.left-bound-info =
     #ly:line-spanner::calc-left-bound-info-and-text
  \override Staff.OttavaBracket.right-bound-info =
     #ly:line-spanner::calc-right-bound-info
  \ottava #1
  c1
  c'''1
}

Vegeu també

Glossari musical: octavation.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: Ottava_spanner_engraver, OttavaBracket, ottava-bracket-interface.

Transposició dels instruments

En gravar partitures on participen instruments transpositors, certes partes es poden gravar en un to diferent del to de concert. En aquests casos s’ha d’especificar la tonalitat del instrumento transpositor; si no es fa així, la sortida MIDI i les notes guia a altres parts produiran altures incorrectes. Per veure més informació sobre parts citades com a guia, consulteu Cites a altres veus.

\transposition pitch

El to usat per a \transposition s’ha de correspondre amb el so real que s’escolta quan l’instrument transpositor interpreta un Do central c' escrit al pentagrama. Aquesta nota s’escriu en altura absoluta, per tant un instrument que produeix un so real un to més agut que la música impresa (un instrument en Re) ha d’usar \transposition d'. L’ordre \transposition s’ha d’usar solament si les notes no s’escriuran en afinació de concert.

A continuació es poden veure algunes notes per a violí i per a clarinet en Si bemoll, on les parts s’han introduït usant les notes i l’armadura tal i com apareixen a la partitura del director. El que toquen els dos instruments està sonant a l’uníson.

\new GrandStaff <<
  \new Staff = "violin" {
    \relative c'' {
      \set Staff.instrumentName = #"Vln"
      \set Staff.midiInstrument = #"violin"
      % no estrictament necessari, però un bon recordatori
      \transposition c'

      \key c \major
      g4( c8) r c r c4
    }
  }
  \new Staff = "clarinet" {
    \relative c'' {
      \set Staff.instrumentName = \markup { Cl (B\flat) }
      \set Staff.midiInstrument = #"clarinet"
      \transposition bes

      \key d \major
      a4( d8) r d r d4
    }
  }
>>

L’ordre \transposition es pot canviar durant la peça. Per exemple, un clarinetista pot canviar del clarinet en La al clarinet en Si bemoll.

flute = \relative c'' {
  \key f \major
  \cueDuring #"clarinet" #DOWN {
    R1 _\markup\tiny "clarinet"
    c4 f e d
    R1 _\markup\tiny "clarinet"
  }
}
clarinet = \relative c'' {
  \key aes \major
  \transposition a
  aes4 bes c des
  R1^\markup { muta in B\flat }
  \key g \major
  \transposition bes
  d2 g,
}
\addQuote "clarinet" \clarinet
<<
  \new Staff \with { instrumentName = #"Flute" }
    \flute
  \new Staff \with { instrumentName = #"Cl (A)" }
    \clarinet
>>

Vegeu també

Glossari musical: concert pitch, transposing instrument.

Referència de la notació: Cites a altres veus, Transposició.

Fragments de codi: Pitches.

Alteracions accidentals automàtiques

Hi ha moltes convencions diferents sobre la forma de gravar les alteracions. El LilyPond proporciona una funció per especificar quin estil d’alteracions usar. Aquesta funció s’invoca de la manera següent:

\new Staff <<
  \accidentalStyle voice
  { … }
>>

L’estil d’alteracions s’aplica al Staff en curs de forma predeterminada (amb l’excepció dels estils piano i piano-cautionary, que s’expliquen més endavant). Opcionalment, la funció pot agafar un segon argument que determina en quin àmbit s’ha de canviar l’estil. Per exemple, per usar el mateix estil en tots els pentagrames del StaffGroup en curs, useu

\accidentalStyle StaffGroup.voice

Estan contemplats els següents estils d’alteració. Per donar una mostra de cada u dels estils, utilitzem l’exemple següent:

musicA = {
  <<
    \relative {
      cis''8 fis, bes4 <a cis>8 f bis4 |
      cis2. <c, g'>4 |
    }
    \\
    \relative {
      ais'2 cis, |
      fis8 b a4 cis2 |
    }
  >>
}

musicB = {
  \clef bass
  \new Voice {
    \voiceTwo \relative {
      <fis a cis>8[ <fis a cis>
      \change Staff = up
      cis' cis
      \change Staff = down
      <fis, a> <fis a>]
      \showStaffSwitch
      \change Staff = up
      dis'4 |
      \change Staff = down
      <fis, a cis>4 gis <f a d>2 |
    }
  }
}

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      \accidentalStyle default
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \accidentalStyle default
      \musicB
    }
  >>
}

Observeu que les últimes línies d’aquest exemple es poden substituir per les següents, sempre i quan vulguem usar el mateix estil als dos pentagrames.

\new PianoStaff {
  <<
    \context Staff = "up" {
      %%% canvieu la línia següent com desitgeu:
      \accidentalStyle Score.default
      \musicA
    }
    \context Staff = "down" {
      \musicB
    }
  >>
}

default (predeterminat)

Es el comportament de gravat predeterminat per a composició. Correspon a la pràctica comuna del segle XVIII: les alteracions accidentals es recorden fins al final del compàs en el qual apareixen i sols en la mateixa octava. Així, a l’exemple següent, no s’imprimeixen becaires abans del Si natural al segon compàs ni a l’últim Do:

voice (veu)

El comportament normal és recordar les alteracions accidentals al nivell de Staff. En aquest estil, tanmateix, es graven les alteracions individualment per a cada veu. A part d’això la regla és semblant a default.

Com a resultat, les alteracions d’una veu no es cancel·len a les altres veus, el que amb freqüència porta a un resultat no desitjat: a l’exemple següent és difícil determinar si el segon La s’ha de tocar natural o sostingut. Per tant, l’opció voice s’ha d’usar sols si les veus es llegiran individualment per músics diferents. Si el pentagrama s’utilitzarà per part d’un sols músic (per exemple un director, o a una partitura de piano), aleshores s’han d’usar en el seu lloc els estils modern o modern-cautionary.

modern

Aquesta regla correspon a la pràctica comuna del segle XX. Omet alguns becaires addicionals, que tradicionalment s’imprimien precedint a un sostingut que segueix a un doble sostingut, o a un bemoll que segueix a un doble bemoll. La regla modern imprimeix les mateix alteracions que l’estil default, amb dos addicions que serveixen per evitar la ambigüitat: després d’alteracions temporals s’imprimeixen indicacions de cancel·lació també al compàs següent (per a notes a la mateixa octava) i, al mateix compàs, per a notes a octaves diferents. D’aquí els becaires abans del Si natural i del Do al segon compàs del pentagrama superior:

modern-cautionary (modern de precaució)

Aquesta regla és semblant a modern, però les alteracions ‘afegides’ se imprimeixen como alteracions de precaució (entre parèntesis). També es poden imprimir en una mida diferent sobreescrivint la propietat font-size de l’objecte AccidentalCautionary.

modern-voice (modern, per a veus)

Aquesta regla s’usa perquè puguin llegir les alteracions a diverses veus, tant els músics que toquen una veu com els musics que toquen totes les veus. S’imprimeixen les alteracions per a cada veu, però es cancel·len entre veus dins del mateix Staff. Per tant, el La a l’últim compàs es cancel·la perquè la cancel·lació anterior estava a una veu diferent, i el Re al pentagrama inferior es cancel·la a causa de l’alteració a una altra veu al compàs previ:

modern-voice-cautionary (modern, veu, de precaució)

Aquesta regla és la mateixa que modern-voice, però amb les alteracions afegides (les que l’estilo voice no imprimeix) composades com de precaució. Fins i tot malgrat que totes les alteracions impreses per l’estil default són impreses amb aquesta regla, algunes d’elles es graven com de precaució.

piano

Aquesta regla reflexa la pràctica del segle XX per a la notació de piano. El seu comportament és molt semblant a l’estil modern, però aquí les alteracions també es cancel·len entre diferents pentagrames del mateix grup GrandStaff o PianoStaff, d’aquí totes les cancel·lacions de les últimes notes.

Aquest estil d’alteració s’aplica de manera predeterminada al grup GrandStaff o PianoStaff en curs.

piano-cautionary (piano, de precaució)

Igual que \accidentalStyle piano però amb les alteracions afegides composades com de precaució.

neo-modern

Aquesta regla reprodueix una pràctica comuna a la música contemporània: les alteracions accidentals s’imprimeixen com a modern, però es tornen a imprimir si apareix la mateixa nota una altra vegada al mateix compàs (excepte si la nota es repeteix immediatament).

neo-modern-cautionary

Aquesta regla és sembla a neo-modern, però les alteracions ‘addicionals’ s’imprimeixen com alteracions de precaució (amb parèntesis). També es poden imprimir a una mida diferent sobreescrivint la propietat font-size de l’objecte AccidentalCautionary.

neo-modern-voice

Aquesta regla s’usa per alteracions accidentals sobre diverses veus que s’han de llegir per part de músics que toquen una veu, així com per músics que toquen totes les veus. Les alteracions s’imprimeixen per a cada veu com amb neo-modern, però es cancel·len per a altres veus que estan al mateix pentagrama Staff.

neo-modern-voice-cautionary

Aquesta regla és semblant a neo-modern-voice, però les alteracions addicionals s’imprimeixen com alteracions de precaució.

dodecaphonic

Aquesta regla reflexa una pràctica introduïda pels compositors de principis del segle XX, en un intent d’abolir la jerarquia entre notes naturals i alterades. Amb aquest estil, totes les notes porten alteració, fins i tot becaires.

dodecaphonic-no-repeat

Com amb l’estil d’alteracions dodecafònic totes les notes porten una alteració de forma predeterminada, però les alteracions se suprimeixen quan hi ha notes repetides immediatament al mateix pentagrama.

dodecaphonic-first

Semblant a l’estil d’alteracions dodecafònic, totes les notes porten una alteració, però sols la primera vegada que es troben al compàs. Les alteracions es recorden sols per a l’octava actual però a través de les veus.

teaching (ensenyament)

Aquesta regla està pensada per a estudiants, i fa més senzill crear automàticament fulls d’escales amb alteracions de precaució. Les alteracions s’imprimeixen com a l’estil modern, però s’afegeixen alteracions de precaució per a totes les notes sostingudes o bemolls especificats per l’armadura, excepte si la nota es repeteix immediatament.

no-reset (sense restabliment)

És el mateix que default però amb alteracions que duren ‘per sempre’ i no sols dins del mateix compàs:

forget (oblit)

És l’oposat a sense restabliment: Les alteracions no es recorden en absolut: d’aquí que totes les alteracions es gravin en relació a l’armadura de la tonalitat, sense que es vegin afectades pel que hi ha abans.

Vegeu també

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament intern: Accidental, Accidental_engraver, GrandStaff, PianoStaff, Staff, AccidentalSuggestion, AccidentalPlacement, accidental-suggestion-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Les notes simultànies no es tenen en compte per a la determinació automàtica de les alteracions accidentals; sols es consideren les notes anteriors i l’armadura de la tonalitat. Pot ser necessari forçar les alteracions accidentals amb with ! o ? quan la mateixa nota, amb al mateix nom, aparegui simultàniament amb diferents alteracions, com a ‘<f! fis!>’.

La cancel·lació de precaució d’alteracions es fa mirant el compàs previ. Malgrat això, al bloc \alternative que segueix a una secció de repetició de primera i segona vegada \repeat volta N, s’esperaria que la cancel·lació es calculés utilitzant el compàs previ que s’ha tocat, no el compàs previ que s’ha imprès. A l’exemple següent al Do natural de la casella de segona vegada no li cal becaire:

Es pot usar la següent solució del problema: definir una funció que canviï localment l’estil d’alteracions a forget:

forget = #(define-music-function (music) (ly:music?) #{
  \accidentalStyle forget
  #music
  \accidentalStyle modern
#})
{
  \accidentalStyle modern
  \time 2/4
  \repeat volta 2 {
    c'2
  }
  \alternative {
     cis'
     \forget c'
  }
}

Tessitura

El terme ambitus o àmbit denota el rang de notes que abasta una veu donada a una part musical. També pot denotar el marge de notes que és capaç de tocar un determinat instrument musical. Els àmbits s’imprimeixen a les parts vocals de tal manera que els intèrprets puguin determinar amb facilitat si compleixen amb les seves pròpies possibilitats.

Els àmbits es presenten al començament de la peça junt a la clau inicial. El rang s’especifica gràficament mitjançant dos caps de nota que representen a les notes inferior i superior. Sols s’imprimeixen alteracions si no formen part de l’armadura de la tonalitat.

\layout {
  \context {
    \Voice
    \consists "Ambitus_engraver"
  }
}

\relative {
  aes' c e2
  cis,1
}

Fragments de codi seleccionats

Adding ambitus per voice

Ambitus can be added per voice. In this case, the ambitus must be moved manually to prevent collisions.

\new Staff <<
  \new Voice \with {
    \consists "Ambitus_engraver"
  } \relative c'' {
    \override Ambitus.X-offset = #2.0
    \voiceOne
    c4 a d e
    f1
  }
  \new Voice \with {
    \consists "Ambitus_engraver"
  } \relative c' {
    \voiceTwo
    es4 f g as
    b1
  }
>>

Ambitus with multiple voices

Adding the Ambitus_engraver to the Staff context creates a single ambitus per staff, even in the case of staves with multiple voices.

\new Staff \with {
  \consists "Ambitus_engraver"
  }
<<
  \new Voice \relative c'' {
    \voiceOne
    c4 a d e
    f1
  }
  \new Voice \relative c' {
    \voiceTwo
    es4 f g as
    b1
  }
>>

Changing the ambitus gap

It is possible to change the default gap between the ambitus noteheads and the line joining them.

\layout {
  \context {
    \Voice
    \consists "Ambitus_engraver"
  }
}

\new Staff {
  \time 2/4
  % Default setting
  c'4 g''
}

\new Staff {
  \time 2/4
  \override AmbitusLine.gap = #0
  c'4 g''
}

\new Staff {
  \time 2/4
  \override AmbitusLine.gap = #1
  c'4 g''
}

\new Staff {
  \time 2/4
  \override AmbitusLine.gap = #1.5
  c'4 g''
}

Vegeu també

Glossri musical: ambitus.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: Ambitus_engraver, Voice, Staff, Ambitus, AmbitusAccidental, AmbitusLine, AmbitusNoteHead, ambitus-interface.

Advertiments i problemes coneguts

No s’efectua un tractament de les possibles col·lisions en cas de diverses indicacions d’àmbit simultànies a veus diferents.

1.1.4 Cap de les notes

Aquesta secció proposa formes d’alterar els caps de les figures.

Caps de nota especials

Es pot modificar l’aparença del cap de les notes:

\relative c'' {
  c4 b
  \override NoteHead.style = #'cross
  c4 b
  \revert NoteHead.style
  a b
  \override NoteHead.style = #'harmonic
  a b
  \revert NoteHead.style
  c4 d e f
}

Per veure totes els estils de caps de les notes, consulteu Estils de caps de nota.

L’estil cross (aspes) es fa servir per representar una àmplia varietat d’intencions musicals. Les següent ordres genèriques predefinides modifiquen la forma del cap de les figures tant al context del pentagrama normal com al de tabulatura, i es poden fer servir per representar qualsevol significat musical:

\relative {
  c''4 b
  \xNotesOn
   a b c4 b
  \xNotesOff
  c4 d
}

La forma de funció musical d’aquesta ordre predefinida es pot usar dins i fora dels acords per generar caps de nota en aspa, tant al context de pentagrama normal com al de tabulatura:

\relative {
  c''4 b
  \xNote { e f }
  c b < g \xNote c f > b
}

Como sinònims de \xNote, \xNotesOn i \xNotesOff, se poden usar \deadNote, \deadNotesOn i \deadNotesOff. El terme dead note (nota morta) s’utilitza habitualment per part dels guitarristes.

També hi ha una abreviatura semblant per a les formes en rombe:

\relative c'' {
  <c f\harmonic>2 <d a'\harmonic>4 <c g'\harmonic> f\harmonic
}

Instruccions predefinides

\harmonic, \xNotesOn, \xNotesOff, \xNote.

Vegeu també

Fragments de codi: Pitches.

Referència de la notació: Estils de caps de nota, Notes a un acord, Indicació d’harmònics i notes tapades.

Referència de funcionament interno: note-event, Note_heads_engraver, Ledger_line_engraver, NoteHead, LedgerLineSpanner, note-head-interface, ledger-line-spanner-interface.

Caps de notes de Notació Fàcil

Les notes amb cap de ‘notació facilitada’ tenen el nom de la nota (en angles) dins del cap. S’usen a la música per a principiants. Perquè que les lletres siguin llegibles, s’han d’imprimir en una mida gran de tipus de lletra. Per imprimir amb un tipus de lletra més gran, vegeu Establiment de la mida del pentagrama.

#(set-global-staff-size 26)
\relative c' {
  \easyHeadsOn
  c2 e4 f
  g1
  \easyHeadsOff
  c,1
}

Instruccions predefinides

\easyHeadsOn, \easyHeadsOff.

Fragments de codi seleccionats

Numbers as easy note heads

Easy notation note heads use the note-names property of the NoteHead object to determine what appears inside the note head. By overriding this property, it is possible to print numbers representing the scale-degree.

A simple engraver can be created to do this for every note head object it sees.

#(define Ez_numbers_engraver
   (make-engraver
    (acknowledgers
     ((note-head-interface engraver grob source-engraver)
      (let* ((context (ly:translator-context engraver))
	     (tonic-pitch (ly:context-property context 'tonic))
	     (tonic-name (ly:pitch-notename tonic-pitch))
	     (grob-pitch
	      (ly:event-property (event-cause grob) 'pitch))
	     (grob-name (ly:pitch-notename grob-pitch))
	     (delta (modulo (- grob-name tonic-name) 7))
	     (note-names
	      (make-vector 7 (number->string (1+ delta)))))
	(ly:grob-set-property! grob 'note-names note-names))))))

#(set-global-staff-size 26)

\layout {
  ragged-right = ##t
  \context {
    \Voice
    \consists \Ez_numbers_engraver
  }
}

\relative c' {
  \easyHeadsOn
  c4 d e f
  g4 a b c \break

  \key a \major
  a,4 b cis d
  e4 fis gis a \break

  \key d \dorian
  d,4 e f g
  a4 b c d
}

Vegeu també

Referència de la notació: Establiment de la mida del pentagrama.

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: note-event, Note_heads_engraver, NoteHead, note-head-interface.

Caps de notes amb formes diverses

A la notació de caps amb forma, la forma del cap correspon a la funció harmònica d’una nota dins de l’escala. Aquesta notació es va fer popular als llibres americans de cançons durant el segle XIX. Els caps de nota amb formes es poden produir amb els estils ‘Arpa Sacra’, ‘Southern Harmony’, Funk (Harmonia Sacra), Walker i Aiken ‘(Christian Harmony)’:

\relative c'' {
  \aikenHeads
  c, d e f g2 a b1 c \break
  \sacredHarpHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
  \southernHarmonyHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
  \funkHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
  \walkerHeads
  c,4 d e f g2 a b1 c \break
}

Les formes es determinen en funció del grau de l’escala, on la tònica està determinada per l’ordre \key. Quan s’escriu en un to menor, la nota de l’escala es pot determinar a partir del relatiu major:

\relative c'' {
  \key a \minor
  \aikenHeads
  a b c d e2 f g1 a \break
  \aikenHeadsMinor
  a,4 b c d e2 f g1 a \break
  \sacredHarpHeadsMinor
  a,2 b c d \break
  \southernHarmonyHeadsMinor
  a2 b c d \break
  \funkHeadsMinor
  a2 b c d \break
  \walkerHeadsMinor
  a2 b c d \break
}

Instruccions predefinides

\aikenHeads, \aikenHeadsMinor, \funkHeads, \funkHeadsMinor, \sacredHarpHeads, \sacredHarpHeadsMinor, \southernHarmonyHeads, \southernHarmonyHeadsMinor, \walkerHeads, \walkerHeadsMinor.

Fragments de codi seleccionats

Applying note head styles depending on the step of the scale

The shapeNoteStyles property can be used to define various note head styles for each step of the scale (as set by the key signature or the tonic property). This property requires a set of symbols, which can be purely arbitrary (geometrical expressions such as triangle, cross, and xcircle are allowed) or based on old American engraving tradition (some latin note names are also allowed).

That said, to imitate old American song books, there are several predefined note head styles available through shortcut commands such as \aikenHeads or \sacredHarpHeads.

This example shows different ways to obtain shape note heads, and demonstrates the ability to transpose a melody without losing the correspondence between harmonic functions and note head styles.

fragment = {
  \key c \major
  c2 d
  e2 f
  g2 a
  b2 c
}

\new Staff {
  \transpose c d
  \relative c' {
    \set shapeNoteStyles = ##(do re mi fa
                               #f la ti)
    \fragment
  }

  \break

  \relative c' {
    \set shapeNoteStyles = ##(cross triangle fa #f
                               mensural xcircle diamond)
    \fragment
  }
}

Per veure tots els estils de formes de cap de nota, consulteu Estils de caps de nota,

Vegeu també

Fragments de codi: Pitches.

Referència de la notació: Estils de caps de nota,

Referencia de funcionament interno: note-event, Note_heads_engraver, NoteHead, note-head-interface.

Improvisació

La improvisació es denota a vegades mitjançant caps de nota en forma de barra inclinada, on l’executant pot escollir qualsevol nota però amb el ritme especificat. Aquests cap de nota es creen així:

\new Voice \with {
  \consists "Pitch_squash_engraver"
} \relative {
  e''8 e g a a16( bes) a8 g
  \improvisationOn
  e8 ~
  2 ~ 8 f4 f8 ~
  2
  \improvisationOff
  a16( bes) a8 g e
}

Instruccions predefinides

\improvisationOn, \improvisationOff.

Vegeu també

Fragments de codi: Pitches.

Referència de funcionament interno: Pitch_squash_engraver, Voice, RhythmicStaff.

1.2 Duracions

Aquesta secció tracta dels ritmes, els silencis, les duracions, les barres i els compassos.

1.2.1 Escriptura de les duracions (valors rítmics)

Duració de les notes

Les duracions es designen mitjançant nombres i punts. Les duracions s’introdueixen en relació als seus valores recíproc respecte de la rodona. Per exemple, una negra s’escriu usant un 4 (atès que és 1/4 de rodona), mentre que una blanca s’escriu amb un 2 (per ser 1/2 de rodona). Per a notes majors de la rodona s’han d’usar les instruccions \longa (que és una breu doble) i \breve. Es poden especificar duracions tan curtes com la garrapatea (amb el número 128). Es poden fer valors més curts, però sols com a notes unides per una barra.

\relative {
  \time 8/1
  c''\longa c\breve c1 c2
  c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128
}

Aquí es poden veure les mateixes duracions amb el barrat automàtic desactivat.

\relative {
  \time 8/1
  \autoBeamOff
  c''\longa c\breve c1 c2
  c4 c8 c16 c32 c64 c128 c128
}

Es pot escriure una nota amb la duració d’una quàdruple breu mitjançant \maxima, però això es permet sols dins de la notació musical antiga. Per veure més detalls, consulteu Notació antiga.

Si la duració s’omet, el seu valor serà el de la duració de la nota anterior. Per omissió, el valor de la primera nota és el d’una negra.

\relative { a' a a2 a a4 a a1 a }

Les duracions aïllades a una seqüència musical agafen l’altura de la nota o acord anterior.

\relative {
  \time 8/1
  c'' \longa \breve 1 2
  4 8 16 32 64 128 128
}

Per obtenir duracions de notes amb puntet, escriviu un punt (.) després del numero. Les notes amb doble puntet s’especifiquen escrivint dos punts, i així successivament.

\relative { a'4 b c4. b8 a4. b4.. c8. }

Certes duracions no es poden representar sols amb duracions binaries i puntets; l’única forma de representar-les és lligat dos o més notes. Per veure més detalls, consulteu Lligadures d’unió.

Per veure de quina manera es poden especificar les duracions de les síl·labes de la lletra i com alinear la lletra a les notes, consulteu Música vocal.

De forma opcional es poden espaiar les notes de forma estrictament proporcional a les seves duracions. Per veure més detalls sobre aquest ajust i altres ajustos que controlen la notació proporciona, consulteu Notació proporcional.

Normalment els puntets es desplacen cap amunt per evitar les línies del pentagrama, excepte en situacions de polifonia. Es poden situar els puntets manualment a sobre o a sota de les línies de la pauta; vegeu Direcció i col·locació.

Instruccions predefinides

\autoBeamOn, \autoBeamOff, \dotsUp, \dotsDown, \dotsNeutral.

Fragments de codi seleccionats

Alternative breve notes

Breve notes are also available with two vertical lines on each side of the notehead instead of one line and in baroque style.

\relative c'' {
  \time 4/2
  c\breve |
  \override Staff.NoteHead.style = #'altdefault
  b\breve
  \override Staff.NoteHead.style = #'baroque
  b\breve
  \revert Staff.NoteHead.style
  a\breve
}

Changing the number of augmentation dots per note

The number of augmentation dots on a single note can be changed indepently of the dots placed after the note.

\relative c' {
  c4.. a16 r2 |
  \override Dots.dot-count = #4
  c4.. a16 r2 |
  \override Dots.dot-count = #0
  c4.. a16 r2 |
  \revert Dots.dot-count
  c4.. a16 r2 |
}

Vegeu també

Glossari musical: breve, longa, maxima, note value, Duration names notes and rests.

Referència de la notació: Barres automàtiques, Lligadures d’unió, Pliques, Escriptura de les duracions (valors rítmics), Escriptura dels silencis, Música vocal, Notació antiga, Notació proporcional.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Dots, DotColumn.

Advertiments i problemes coneguts

No hi ha un límit fonamental per a les duracions dels silencis (tant per al més llarg com per al més curt), però el nombre dels glifs és limitat; sols es poden imprimir des del silenci de garrapatea (128) fins el de màxima (8 rodones).

Grups especials

Els grups especials s’obtenen a partir d’una expressió musical amb la instrucció \tuplet, multiplicant la rapidesa de l’expressió musical per una fracció:

\tuplet fracció { música }

El numerador de la fracció s’imprimeix a sobre o a sota de les notes, opcionalment amb una clau. El grup especial més comú és el treset, en el qual 3 notes tenen el valor que normalment tenen 2:

\relative {
  a'2 \tuplet 3/2 { b4 4 4 }
  c4 c \tuplet 3/2 { b4 a g }
}

Si s’estan escrivint passatges amb molts grups de valoració especial, resulta fastigós haver d’escriure una ordre \tuplet diferent per a cada grup. És possible especificar la duració d’un conjunt de grups directament abans de la música perquè així s’agrupin automàticament:

\relative {
  g'2 r8 \tuplet 3/2 8 { cis16 d e e f g g f e }
}

Es poden col·locar manualment les claus de treset a sobre o a sota de la pauta:

\relative {
  \tupletUp \tuplet 3/2 { c''8 d e }
  \tupletNeutral \tuplet 3/2 { c8 d e }
  \tupletDown \tuplet 3/2 { f,8 g a }
  \tupletNeutral \tuplet 3/2 { f8 g a }
}

Els grups poden niuar-se uns a dins dels altres:

\relative {
  \autoBeamOff
  c''4 \tuplet 5/4 { f8 e f \tuplet 3/2 { e[ f g] } } f4
}

La modificació dels grups especials niuats que comencen al mateix instant musical s’han de fer amb \tweak.

Per modificar la duració de les notes sense imprimir una de grup especial, vegeu

Instruccions predefinides

\tupletUp, \tupletDown, \tupletNeutral.

Fragments de codi seleccionats

Entering several tuplets using only one \tuplet command

The property tupletSpannerDuration sets how long each of the tuplets contained within the brackets after \tuplet should last. Many consecutive tuplets can then be placed within a single \tuplet expression, thus saving typing.

There are several ways to set tupletSpannerDuration. The command \tupletSpan sets it to a given duration, and clears it when instead of a duration \default is specified. Another way is to use an optional argument with \tuplet.

\relative c' {
  \time 2/4
  \tupletSpan 4
  \tuplet 3/2 { c8^"\\tupletSpan 4" c c c c c }
  \tupletSpan \default
  \tuplet 3/2 { c8^"\\tupletSpan \\default" c c c c c }
  \tuplet 3/2 4 { c8^"\\tuplet 3/2 4 {...}" c c c c c }
}

Changing the tuplet number

By default, only the numerator of the tuplet number is printed over the tuplet bracket, i.e., the numerator of the argument to the \tuplet command.

Alternatively, num:den of the tuplet number may be printed, or the tuplet number may be suppressed altogether.

\relative c'' {
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
  \override TupletNumber.text = #tuplet-number::calc-fraction-text
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
  \omit TupletNumber
  \tuplet 3/2 { c8 c c }
}

Non-default tuplet numbers

LilyPond also provides formatting functions to print tuplet numbers different than the actual fraction, as well as to append a note value to the tuplet number or tuplet fraction.

\relative c'' {
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::non-default-tuplet-denominator-text 7)
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::non-default-tuplet-fraction-text 12 7)
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::append-note-wrapper
      (tuplet-number::non-default-tuplet-fraction-text 12 7) "8")
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::append-note-wrapper
      tuplet-number::calc-denominator-text "4")
  \tuplet 3/2  { c8 c8 c8 c8 c8 c8 }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::append-note-wrapper
      tuplet-number::calc-fraction-text "4")
  \tuplet 3/2  { c8 c8 c8 c8 c8 c8 }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::fraction-with-notes "4." "8")
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
  \once \override TupletNumber.text =
    #(tuplet-number::non-default-fraction-with-notes 12 "8" 4 "4")
  \tuplet 3/2  { c4. c4. c4. c4. }
}

Controlling tuplet bracket visibility

The default behavior of tuplet-bracket visibility is to print a bracket unless there is a beam of the same length as the tuplet. To control the visibility of tuplet brackets, set the property 'bracket-visibility to either #t (always print a bracket), #f (never print a bracket) or #'if-no-beam (only print a bracket if there is no beam).

music = \relative c'' {
  \tuplet 3/2 { c16[ d e } f8]
  \tuplet 3/2 { c8 d e }
  \tuplet 3/2 { c4 d e }
}

\new Voice {
  \relative c' {
    << \music s4^"default" >>
    \override TupletBracket.bracket-visibility = #'if-no-beam
    << \music s4^"'if-no-beam" >>
    \override TupletBracket.bracket-visibility = ##t
    << \music s4^"#t" >>
    \override TupletBracket.bracket-visibility = ##f
    << \music s4^"#f" >>
    %% v2.18 :
    \omit TupletBracket
    << \music s4^"omit" >>
  }
}

Permitting line breaks within beamed tuplets

This artificial example shows how both manual and automatic line breaks may be permitted to within a beamed tuplet. Note that such off-beat tuplets have to be beamed manually.

\layout {
  \context {
    \Voice
    % Permit line breaks within tuplets
    \remove "Forbid_line_break_engraver"
    % Allow beams to be broken at line breaks
    \override Beam.breakable = ##t
  }
}
\relative c'' {
  a8
  \repeat unfold 5 { \tuplet 3/2 { c[ b a] } }
  % Insert a manual line break within a tuplet
  \tuplet 3/2 { c[ b \bar "" \break a] }
  \repeat unfold 5 { \tuplet 3/2 { c[ b a] } }
  c8
}

Vegeu també

Glossari musical: triplet, tuplet, polymetric.

Manual de aprenentatge: Mètodes d'ajustament.

Referència de la notació: Direcció i posició, Gestió del temps, Escalat de les duracions, L’ordre tweak, Notació polimètrica.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: TupletBracket, TupletNumber, TimeScaledMusic.

Escalat de les duracions

La duració de les figures, silencis o acords es pot multiplicar per un factor N/M afegint *N/M (o *N si M és 1) a la duració. Aixo no afectarà a l’aparença de les notes o silencis que es produeixen, però la duració alterada s’usarà per calcular la posició dins del compàs i per establir la duració en la sortida MIDI. Els factors de multiplicació es poden combinar en la forma *L*M/N. Els factors són part de la duració: si no especifiquem una duració per a les notes següents, la duració per omissió que s’agafa de la nota anterior inclourà qualsevol factor d’escala que s’hagi aplicat.

Al següent exemple les tres primeres notes duren exactament dues parts, però no s’imprimeix cap clau de treset.

\relative {
  \time 2/4
  % Altera les duracions a tresets
  a'4*2/3 gis a
  % Duracions normals
  a4 a
  % Duplica la duració de l'acord
  <a d>4*2
  % Duració de negra, sembla de corxera
  b16*4 c4
}

La duració dels silencis espaiadors també es pot modificar mitjançant un multiplicador. Això és útil per saltar molts compassos, com per exemple s1*23.

De la mateixa forma, es poden comprimir per una fracció trossos de música més llargs, com si cada nota, acord o silenci tingués la fracció com a multiplicador.. Això deixarà intacte l’aparença de la música, però la duració interna de les notes es multiplicarà per la fracció numerador/denominador. Vet aquí un exemple que mostra com es pot comprimir i expandir la música:

\relative {
  \time 2/4
  % Duracions normals
  <c'' a>4 c8 a
  % Escala la música per *2/3
  \scaleDurations 2/3 {
    <c a f>4. c8 a f
  }
  % Escala la música per *2
  \scaleDurations 2/1 {
    <c' a>4 c8 b
  }
}

Una aplicació d’aquesta ordre es troba a la notació polimètrica, vegeu Notació polimètrica.

Vegeu també

Referència de la notació: Grups especials, Silencis invisibles, Notació polimètrica.

Fragments de codi: Rhythms.

Advertiments i problemes coneguts

El càlcul de la posició dins d’un compàs ha de tenir en compte tots els factors d’escalat que s’han aplicat a les notes dins d’aquest compàs, i qualsevol arrossegament fraccionat des dels compassos anteriors. Aquest càlcul s’efectua utilitzant nombres racionals. Si un numerador o denominador intermedi en aquest procés de càlcul sobrepassa la quantitat de 2^30, la execució i el gravat es detindran a aquest punt sense indicar cap error.

Lligadures d’unió

Un lligadura d’unió connecta dues notes adjacents de la mateixa altura. La lligadura de fet estén la longitud d’una nota.

S’introdueix una lligadura d’unió escrivint el símbol de la titlla corba (~) després de la primera de cada parella de notes que es volen unir. Això indica que la nota s’uneix a la següent, que ha de tenir la mateixa altura.

{ a'2~ 4~ 16 r r8 }

Les lligadures d’unió poden fer ús de la interpretació ‘última altura explícita’ per a les duracions aïllades:

{ a'2~ 4~ 16 r r8 }

Es fan servir lligadures d’unió o bé quan la nota travessa la barra de compàs o bé quan no es poden usar puntets per denotar el ritme. També s’han d’usar lligadures quan les notes travessen subdivisions del compàs de major duració:

\relative {
  r8^"sí" c'~ 2 r4 |
  r8^"no" c2~ 8 r4
}

Si ens calen lligar moltes notes a través de les línies divisòries, ens podria resultar més fàcil utilitzar la divisió automàtica de les notes, vegeu Divisió automàtica de les notes. Aquest mecanisme divideix automàticament les notes llargues i les lliga a través de les barres de compàs.

Quan s’aplica una lligadura d’unió a un acord, es connecten tots els caps de les notes les altures de les quals coincideixen. Si no coincideix cap parell de caps, no es crea cap lligadura. Els acords es poden lligar parcialment col·locant les lligadures dins de l’acord.

\relative c' {
  <c e g>2~ 2 |
  <c e g>4~ <c e g c>
    <c~ e g~ b> <c e g b> |
}

Quan la segona vegada d’una repetició comença amb una nota lligada, cal especificar la lligadura repetida com segueix:

\relative {
  \repeat volta 2 { c'' g <c e>2~ }
  \alternative {
    % Primera alternativa: la nota següent es lliga normalment
    { <c e>2. r4 }
    % Segona alternativa: la nota següent té una lligadura repetida
    { <c e>2\repeatTie d4 c }
  }
}

Les lligadures L.v. (laissez vibrer, deixar vibrar) indiquen que les notes no es poden apagar al final. S’usen en la notació per a piano, arpa i altres instruments de corda i percussió. Es poden introduir de la manera següent:

<c' f' g'>1\laissezVibrer

És possible fer manualment que les lligadures d’unió es corbin cap amunt o cap avall; vegeu placement Direcció i posició.

Es pot fer que les lligadures d’expressió siguin discontínues, puntejades o un combinació de contínues i discontínues.

\relative c' {
  \tieDotted
  c2~ 2
  \tieDashed
  c2~ 2
  \tieHalfDashed
  c2~ 2
  \tieHalfSolid
  c2~ 2
  \tieSolid
  c2~ 2
}

Es poden especific patrons de discontinuïtat personalitzats:

\relative c' {
  \tieDashPattern #0.3 #0.75
  c2~ 2
  \tieDashPattern #0.7 #1.5
  c2~ 2
  \tieSolid
  c2~ 2
}

Les definicions de patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’unió tenen la mateixa estructura que les definicions de patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’expressió. Per veure més informació sobre els patrons de discontinuïtat complexos, consulteu els fragments de codi sota Lligadures d’expressió.

Sobreescriviu les propietats de disposició whiteout i layer dels objectes que poden causar una discontinuïtat en les lligadures d’unió.

\relative {
  \override Tie.layer = #-2
  \override Staff.TimeSignature.layer = #-1
  \override Staff.KeySignature.layer = #-1
  \override Staff.TimeSignature.whiteout = ##t
  \override Staff.KeySignature.whiteout = ##t
  b'2 b~
  \time 3/4
  \key a \major
  b r4
}

Instruccions predefinides

\tieUp, \tieDown, \tieNeutral, \tieDotted, \tieDashed, \tieDashPattern, \tieHalfDashed, \tieHalfSolid, \tieSolid.

Fragments de codi seleccionats

Using ties with arpeggios

Ties are sometimes used to write out arpeggios. In this case, two tied notes need not be consecutive. This can be achieved by setting the tieWaitForNote property to #t. The same feature is also useful, for example, to tie a tremolo to a chord, but in principle, it can also be used for ordinary consecutive notes.

\relative c' {
  \set tieWaitForNote = ##t
  \grace { c16[ ~ e ~ g] ~ } <c, e g>2
  \repeat tremolo 8 { c32 ~ c' ~ } <c c,>1
  e8 ~ c ~ a ~ f ~ <e' c a f>2
  \tieUp
  c8 ~ a
  \tieDown
  \tieDotted
  g8 ~ c g2
}

Engraving ties manually

Ties may be engraved manually by changing the tie-configuration property of the TieColumn object. The first number indicates the distance from the center of the staff in half staff-spaces, and the second number indicates the direction (1 = up, -1 = down).

\relative c' {
  <c e g>2~ <c e g>
  \override TieColumn.tie-configuration =
    #'((0.0 . 1) (-2.0 . 1) (-4.0 . 1))
  <c e g>2~ <c e g>
}

Vegeu també

Glossari musical: tie, laissez vibrer.

Referència de la notació: Lligadures d’expressió, Divisió automàtica de les notes.

Fragments de codi: slurs, Rhythms.

Referència de funcionament interno: LaissezVibrerTie, LaissezVibrerTieColumn, TieColumn, Tie.

Advertiments i problemes coneguts

Un canvi de pentagrama quan hi ha una lligadura activa no produirà una lligadura inclinada.

Els canvis de clau o d’octava durant una lligadura d’unió no estan ben definits realment. En aquests casos pot ser preferible una lligadura d’expressió.

1.2.2 Escriptura dels silencis

Els silencis s’escriuen com a part de la música dins de les expressions musicals.

Silencis

Els silencis s’introdueixen com a notes amb el nom r. Les duracions majors que la rodona utilitzen les instruccions predefinides que es mostren aquí:

\new Staff {
  % Aquestes dues línies sols son per embellir aquest exemple
  \time 16/1
  \omit Staff.TimeSignature
  % Imprimeix un silenci de maxima, igual a quatre breves
  r\maxima
  % Imprimeix un silenci de longa, igual a dos breves
  r\longa
  % Imprimeix un silenci de breve
  r\breve
  r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128
}

Els silencis d’un compàs, centrats en mig del compàs, s’han de fer amb silencis multicompàs. Es poden usar per un sol compàs així com per a molts compassos, i s’estudien a Silencis de compas complet.

Per especificar explícitament la posició vertical d’un silenci, escriviu una nota seguida de \rest. Es col·locarà un silenci en la posició en la qual hauria d’aparèixer la nota. Això possibilita l’aplicació manual precisa de format a la música polifònica, ja que el gravador automàtic de col·lisions de silencis no mou aquests silencis.

\relative { a'4\rest d4\rest }

Fragments de codi seleccionats

Rest styles

Rests may be used in various styles.

\new Staff \relative c {
  \omit Score.TimeSignature
  \cadenzaOn

  \override Staff.Rest.style = #'mensural
  r\maxima^\markup \typewriter { mensural }
  r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 s32 s64 s128 s128
  \bar ""
  \break

  \override Staff.Rest.style = #'neomensural
  r\maxima^\markup \typewriter { neomensural }
  r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 s32 s64 s128 s128
  \bar ""
  \break

  \override Staff.Rest.style = #'classical
  r\maxima^\markup \typewriter { classical }
  r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 s128
  \bar ""
  \break

  \override Staff.Rest.style = #'z
  r\maxima^\markup \typewriter { z-style }
  r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 s128
  \bar ""
  \break

  \override Staff.Rest.style = #'default
  r\maxima^\markup \typewriter { default }
  r\longa r\breve r1 r2 r4 r8 r16 r32 r64 r128 s128
}

Vegeu també

Glossari musical: breve, longa, maxima.

Referència de la notació: Silencis de compas complet.

Fragments de codi: Rhythms.

Referencia de funcionament interno: Rest.

Advertiments i problemes coneguts

No hi ha un límit fonamental respecte de les duracions dels silencis (tant per al més curt com per al més llarg), però el nombre de glifs és limitat: hi ha silencis des de la garrapatea (128) fins la màxima (8 rodones).

Silencis invisibles

Un silenci invisible (també conegut com ‘skip’ o desplaçament) es pot introduir com una nota amb el nom s:

\relative c'' {
  c4 c s c |
  s2 c |
}

Els silencis de separació sols estan disponible en el mode de notes i en el mode d’acords. En altres situacions, per exemple, quan s’introdueix la lletra, s’usa l’ordre \skip per produir un desplaçament d’una certa magnitud temporal. \skip requereix una duració explícita, però s’ignora si les síl·labes de la lletra agafen les seves duracions de les notes d’una melodia associada, a través de \addlyrics o de \lyricsto.

<<
  {
    a'2 \skip2 a'2 a'2
  }
  \new Lyrics {
    \lyricmode {
      foo2 \skip 1 bla2
    }
  }
>>

Atès que \skip es una ordre, no afecta a les duracions per omissió de les notes següents, a diferència de s.

<<
  {
    \repeat unfold 8 { a'4 }
  }
  {
    a'4 \skip 2 a' |
    s2 a'
  }
>>

Un silenci de separació produeix implícitament contextos Staff i Voice si no hi ha cap, igual que les notes i els silencis normals:

{ s1 s s }

\skip tan sols desplaça un temps musical; no produeix cap sortida, de cap classe.

% Això és entrada valida, però no fa res
{ \skip 1 \skip1 \skip 1 }

Vegeu també

Manual de aprenentatge: Visibilitat i color dels objectes.

Referència de la notació: Notes ocultes, Visibilitat dels objectes.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: SkipMusic.

Silencis de compas complet

Els silencis d’un o més compassos complets s’introdueixen com a notes amb el nom R en majúscula:

% Compassos de silencis contrets a un compàs únic
\compressMMRests {
  R1*4
  R1*24
  R1*4
  b'2^"Tutti" b'4 a'4
}

La duració dels silencis de compàs complet és idèntica a la notació de la duració que s’usa per a les notes. La duració d’un silenci multicompàs ha de ser sempre un nombre enter de compassos, per la qual cosa freqüentment s’han d’utilitzar puntets o fraccions:

\compressMMRests {
  \time 2/4
  R1 | R2 |
  \time 3/4
  R2. | R2.*2 |
  \time 13/8
  R1*13/8 | R1*13/8*12 |
  \time 10/8
  R4*5*4 |
}

Un silenci d’un compàs complet s’imprimeix com un silenci de rodona o de breve, centrat en el compàs, segons el tipus de compàs vigent.

\time 4/4
R1 |
\time 6/4
R1*3/2 |
\time 8/4
R1*2 |

De forma predeterminada un silenci multicompàs s’expandeix en la partitura impresa per mostrar explícitament tots els compassos de silenci. De forma alternativa, un silenci multicompàs es pot presentar com un sols compàs que conté un símbol de silenci multicompàs, amb el nombre de compassos imprès sobre el compàs:

% Default behavior
\time 3/4 r2. | R2.*2 |
\time 2/4 R2 |
\time 4/4
% Rest measures contracted to single measure
\compressMMRests {
  r1 | R1*17 | R1*4 |
}
% Rest measures expanded again
\time 3/4
R2.*2 |

Es poden afegir elements de marcatge als silencis multicompàs. Es proporciona l’ordre predefinida \fermataMarkup per afegir calderons.

\compressMMRests {
  \time 3/4
  R2.*10^\markup { \italic "ad lib." }
  R2.^\fermataMarkup
}

% Això no funciona, atès que s'especifica el nom incorrecte d'objecte
\override TextScript.padding = #5
R1^"wrong"
% Aquest és el nom d'objecte correcte que s'ha d'especificar
\override MultiMeasureRestText.padding = #5
R1^"right"

Quan un silenci multicompàs segueix immediatament a l’establiment d’un compàs parcial amb \partial, és possible que no es mostrin els advertiments corresponents de comprovació de compàs.

Instruccions predefinides

\textLengthOn, \textLengthOff, \fermataMarkup, \compressMMRests.

Fragments de codi seleccionats

Changing form of multi-measure rests

If there are ten or fewer measures of rests, a series of longa and breve rests (called in German “Kirchenpausen” - church rests) is printed within the staff; otherwise a simple line is shown. This default number of ten may be changed by overriding the expand-limit property.

\relative c'' {
  \compressMMRests {
    R1*2 | R1*5 | R1*9
    \override MultiMeasureRest.expand-limit = #3
    R1*2 | R1*5 | R1*9
  }
}

Positioning multi-measure rests

Unlike ordinary rests, there is no predefined command to change the staff position of a multi-measure rest symbol of either form by attaching it to a note. However, in polyphonic music multi-measure rests in odd-numbered and even-numbered voices are vertically separated. The positioning of multi-measure rests can be controlled as follows:

\relative c'' {
  % Multi-measure rests by default are set under the fourth line
  R1
  % They can be moved using an override
  \override MultiMeasureRest.staff-position = #-2
  R1
  \override MultiMeasureRest.staff-position = #0
  R1
  \override MultiMeasureRest.staff-position = #2
  R1
  \override MultiMeasureRest.staff-position = #3
  R1
  \override MultiMeasureRest.staff-position = #6
  R1
  \revert MultiMeasureRest.staff-position
  \break

  % In two Voices, odd-numbered voices are under the top line
  << { R1 } \\ { a1 } >>
  % Even-numbered voices are under the bottom line
  << { a1 } \\ { R1 } >>
  % Multi-measure rests in both voices remain separate
  << { R1 } \\ { R1 } >>

  % Separating multi-measure rests in more than two voices
  % requires an override
  << { R1 } \\ { R1 } \\
     \once \override MultiMeasureRest.staff-position = #0
     { R1 }
  >>

  % Using compressed bars in multiple voices requires another override
  % in all voices to avoid multiple instances being printed
  \compressMMRests
  <<
   \revert MultiMeasureRest.direction
    { R1*3 }
    \\
   \revert MultiMeasureRest.direction
    { R1*3 }
  >>
}

Multi-measure rest markup

Markups attached to a multi-measure rest will be centered above or below it. Long markups attached to multi-measure rests do not cause the measure to expand. To expand a multi-measure rest to fit the markup, use an empty chord with an attached markup before the multi-measure rest.

Text attached to a spacer rest in this way is left-aligned to the position where the note would be placed in the measure, but if the measure length is determined by the length of the text, the text will appear to be centered.

\relative c' {
  \compressMMRests {
    \textLengthOn
    <>^\markup { [MAJOR GENERAL] }
    R1*19
    <>_\markup { \italic { Cue: ... it is yours } }
    <>^\markup { A }
    R1*30^\markup { [MABEL] }
    \textLengthOff
    c4^\markup { CHORUS } d f c
  }
}

Vegeu també

Glossari musical: multi-measure rest.

Referència de la notació: Duracions, Text, Donar format al text, Scripts de text.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: MultiMeasureRest, MultiMeasureRestNumber, MultiMeasureRestText.

Advertiments i problemes coneguts

En les digitacions a sobre silencis multicompàs (per exemple, R1*10-4), la xifra de la digitació pot xocar amb el número del compàs.

No hi ha cap manera de condensar automàticament molts silencis en un sols silenci multicompàs.

Els silencis multicompàs no estan involucrats en les col·lisiones de silencis.

1.2.3 Impressió de les duracions

Indicació de compàs

La indicació de compàs s’estableix como segueix:

\time 2/4 c''2
\time 3/4 c''2.

Se estudien els canvis d’indicació de compàs al mig d’un compàs a Anacrusis.

La indicació de compàs s’imprimeix al començament d’una peça i sempre que hi hagi un canvi de compàs. Si es produeix un canvi al final d’una línia, s’imprimeix una indicació d’advertiment a aquest lloc. Es pot modificar aquest comportament predeterminat, vegeu Visibilitat dels objectes

\relative c'' {
  \time 2/4
  c2 c
  \break
  c c
  \break
  \time 4/4
  c c c c
}

El símbol de compàs que s’usa 2/2 i 4/4 es pot canviar a un estil numèric:

\relative c'' {
  % Estil predeterminat
  \time 4/4 c1
  \time 2/2 c1
  % Canvia a estil numèric
  \numericTimeSignature
  \time 4/4 c1
  \time 2/2 c1
  % Torna al estil predeterminat
  \defaultTimeSignature
  \time 4/4 c1
  \time 2/2 c1
}

Les indicacions de compàs de la música mensural s’estudien a Indicacions de compàs de la música mensural.

A més d’ajustar la indicació de compàs que s’imprimeix, l’ordre \time estableix els valors de les propietats basades en el tipus de compàs baseMoment, beatStructure i beamExceptions. Els valors predefinits d’aquestes propietats estan a ‘scm/time-signature-settings.scm’.

El valor predeterminat de beatStructure pot sobreescriure’s dins de la pròpia ordre \time escrivint-lo com a primer argument opcional:

\score {
  \new Staff {
    \relative {
      \time 2,2,3 7/8
      \repeat unfold 7 { c'8 } |
      \time 3,2,2 7/8
      \repeat unfold 7 { c8 } |
    }
  }
}

De forma alternativa, els valors predeterminats de totes aquestes variables basades en la indicació de compàs, incloses baseMoment i beamExceptions, es poden establir totes a l’hora. Els valors es poden fixar independentment per a diversos tipus de compàs diferents. Els nous valors tenen efecte quan s’executa una ordre \time posterior amb el mateix valor del tipus de compàs:

\score {
  \new Staff {
    \relative c' {
      \overrideTimeSignatureSettings
        4/4        % timeSignatureFraction
        1/4        % baseMomentFraction
        3,1        % beatStructure
        #'()       % beamExceptions
      \time 4/4
      \repeat unfold 8 { c8 } |
    }
  }
}

\overrideTimeSignatureSettings pren quatre arguments:

1. timeSignatureFraction, una fracció que descriu el tipus de compàs al que s’apliquen aquests valors.
2. baseMomentFraction, una fracció que conté el numerador i denominador de la unitat de mesura bàsica d’aquest tipus de compàs.
3. beatStructure, una llista d’Scheme que indica l’estructura de les pulsacions del compàs, en unitats del moment base.
4. beamExceptions, una llista-A que conté qualssevol regles de barrat per al tipus de compàs que vagin més enllà d’acabar de cada pulsació, com es descriu a Establir el comportament de les barres automàtiques.

Els valors modificats de les propietats predeterminades del tipus de compàs es poden restaurar als valors originals:

\score{
  \relative {
    \repeat unfold 8 { c'8 } |
    \overrideTimeSignatureSettings
      4/4        % timeSignatureFraction
      1/4        % baseMomentFraction
      3,1        % beatStructure
      #'()       % beamExceptions
    \time 4/4
    \repeat unfold 8 { c8 } |
    \revertTimeSignatureSettings 4/4
    \time 4/4
    \repeat unfold 8 { c8 } |
  }
}

Es poden establir diferents valors de les propietats predeterminades del tipus de compàs per als diferents pentagrames movent el Timing_translator i el Default_bar_line_engraver del context Score al context Staff.

\score {
  \new StaffGroup <<
     \new Staff {
        \overrideTimeSignatureSettings
          4/4        % timeSignatureFraction
          1/4        % baseMomentFraction
          3,1        % beatStructure
          #'()       % beamExceptions
        \time 4/4
        \repeat unfold 8 {c''8}
     }
     \new Staff {
        \overrideTimeSignatureSettings
          4/4        % timeSignatureFraction
          1/4        % baseMomentFraction
          1,3        % beatStructure
          #'()       % beamExceptions
        \time 4/4
        \repeat unfold 8 {c''8}
     }
  >>
  \layout {
    \context {
      \Score
      \remove "Timing_translator"
      \remove "Default_bar_line_engraver"
    }
    \context {
      \Staff
      \consists "Timing_translator"
      \consists "Default_bar_line_engraver"
    }
  }
}

Un altre mètode per a canviar aquestes variables relacionades amb el tipus de compàs, que impedeix la reimpressió de la indicació de compàs en el moment del canvi, es mostra a Establir el comportament de les barres automàtiques.

Instruccions predefinides

\numericTimeSignature, \defaultTimeSignature.

Fragments de codi seleccionats

Time signature printing only the numerator as a number (instead of the fraction)

Sometimes, a time signature should not print the whole fraction (e.g. 7/4), but only the numerator (7 in this case). This can be easily done by using \override Staff.TimeSignature.style = #'single-digit to change the style permanently. By using \revert Staff.TimeSignature.style, this setting can be reversed. To apply the single-digit style to only one time signature, use the \override command and prefix it with a \once.

\relative c'' {
  \time 3/4
  c4 c c
  % Change the style permanently
  \override Staff.TimeSignature.style = #'single-digit
  \time 2/4
  c4 c
  \time 3/4
  c4 c c
  % Revert to default style:
  \revert Staff.TimeSignature.style
  \time 2/4
  c4 c
  % single-digit style only for the next time signature
  \once \override Staff.TimeSignature.style = #'single-digit
  \time 5/4
  c4 c c c c
  \time 2/4
  c4 c
}

Vegeu també

Glossari musical: time signature

Referència de la notació: Indicacions de compàs de la música mensural, Establir el comportament de les barres automàtiques, Gestió del temps.

Fitxers instal·lats ‘scm/time-signature-settings.scm’.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: TimeSignature, Timing_translator.

Indicacions metronòmiques

És molt senzill escriure una indicació metronòmica bàsica:

\relative {
  \tempo 4 = 120
  c'2 d
  e4. d8 c2
}

També es poden imprimir indicacions metronòmiques com un interval entre dos números:

\relative {
  \tempo 4 = 40 - 46
  c'4. e8 a4 g
  b,2 d4 r
}

Es poden usar indicacions de tempo amb text:

\relative {
  \tempo "Allegretto"
    c''4 e d c
    b4. a16 b c4 r4
}

La combinació d’una indicació metronòmica i un text fa que la marca de metrònom es tanqui entre parèntesis automàticament:

\relative {
  \tempo "Allegro" 4 = 160
  g'4 c d e
  d4 b g2
}

En general, el text pot ser qualsevol objecte de marcatge:

\relative {
  \tempo \markup { \italic Faster } 4 = 132
  a'8-. r8 b-. r gis-. r a-. r
}

Es pot escriure una indicació metronòmica entre parèntesis sens cap indicació textual, escrivint una cadena buida a l’entrada:

\relative {
  \tempo "" 8 = 96
  d''4 g e c
}

A una particel·la d’un instrument amb períodes de silenci llargs, en ocasions es succeeixen molt a prop diferents indicacions de tempo. L’ordre \markLengthOn aporta un espai horitzontal addicional per evitar que les indicacions de temps se superposin, i \markLengthOff restableix el comportament predeterminat d’ignorar les indicacions de tempo per a l’espaiat horitzontal.

\compressMMRests {
  \markLengthOn
  \tempo "Molto vivace"
  R1*12
  \tempo "Meno mosso"
  R1*16
  \markLengthOff
  \tempo "Tranquillo"
  R1*20
}

Fragments de codi seleccionats

Printing metronome and rehearsal marks below the staff

By default, metronome and rehearsal marks are printed above the staff. To place them below the staff simply set the direction property of MetronomeMark or RehearsalMark appropriately.

\layout {
  indent = 0
  ragged-right = ##f
}

{
  % Metronome marks below the staff
  \override Score.MetronomeMark.direction = #DOWN
  \tempo 8. = 120
  c''1

  % Rehearsal marks below the staff
  \override Score.RehearsalMark.direction = #DOWN
  \mark \default
  c''1
}

Changing the tempo without a metronome mark

To change the tempo in MIDI output without printing anything, make the metronome mark invisible.

\score {
  \new Staff \relative c' {
    \tempo 4 = 160
    c4 e g b
    c4 b d c
    \set Score.tempoHideNote = ##t
    \tempo 4 = 96
    d,4 fis a cis
    d4 cis e d
  }
  \layout { }
  \midi { }
}

Creating metronome marks in markup mode

New metronome marks can be created in markup mode, but they will not change the tempo in MIDI output.

\relative c' {
  \tempo \markup {
    \concat {
      (
      \smaller \general-align #Y #DOWN \note #"16." #1
      " = "
      \smaller \general-align #Y #DOWN \note #"8" #1
      )
    }
  }
  c1
  c4 c' c,2
}

Para veure més detalls, consulteu Donar format al text.

Vegeu també

Glossari musical: metronome, metronomic indication, tempo indication, metronome mark.

Referència de la notació: Donar format al text, Creació de sortida MIDI.

Fragments de codi: Staff notation.

Referència de funcionament intern:: MetronomeMark.

Anacrusis

Els compassos parcials com les anacrusis o parts en començar s’escriuen usant l’ordre \partial:

\partial duración

Quan s’usa \partial al principi de la partitura, duració és el temps d’anacrusis, la longitud de la música que precedeix al primer compàs.

\relative {
  \time 3/4
  \partial 4.
  r4 e'8 | a4 c8 b c4 |
}

Quan s’usa \partial després del començament de la partitura, duració és la longitud restant del compàs actual. No crea un nou compàs amb numeració.

\relative {
  \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible
  \override Score.BarNumber.break-visibility =
            #end-of-line-invisible
  \time 9/8
  d''4.~ 4 d8 d( c) b | c4.~ 4. \bar "||"
  \time 12/8
  \partial 4.
  c8( d) e | f2.~ 4 f8 a,( c) f |
}

L’ordre \partial és necessària quan canvia la indicació de compàs en mig d’un compàs, però també pot usar-se sol.

\relative {
  \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible
  \override Score.BarNumber.break-visibility =
            #end-of-line-invisible
  \time 6/8
  \partial 8
  e'8 | a4 c8 b[ c b] |
  \partial 4
  r8 e,8 | a4 \bar "||"
  \partial 4
  r8 e8 | a4
  c8 b[ c b] |
}

L’ordre \partial fixa la propietat Timing.measurePosition, que és un nombre racional que indica quant temps ha transcorregut dins del compàs actual.

Vegeu també

Glossari musical: anacrusis.

Referència de la notació: Notes d’adorn.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Timing_translator.

Música sense compassos

En la música mesurada s’insereixen línies divisòries i es calculen els números de compàs automàticament. A la música sense metre (és a dir, cadències) això no és desitjable i es pot ‘desactivar’ usant l’ordre \cadenzaOn, per després ‘reactivar-lo’ en el lloc adequat usant \cadenzaOff.

\relative c'' {
  c4 d e d
  \cadenzaOn
  c4 c d8[ d d] f4 g4.
  \cadenzaOff
  \bar "|"
  d4 e d c
}

La numeració de compassos es continua al final de la cadència.

\relative c'' {
  % Mostra tots els números de barra
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #all-visible
  c4 d e d
  \cadenzaOn
  c4 c d8[ d d] f4 g4.
  \cadenzaOff
  \bar "|"
  d4 e d c
}

En inserir una ordre \bar dins d’una cadència no s’inicia un compàs nou, fins i tot que s’imprimeixi una línia divisòria. Així doncs, les alteracions accidentals (l’efecte de les quals se suposa que roman fins al final del compàs) seran vàlides encara després de la línia divisòria que s’imprimeix per part de \bar. Si es volen imprimir alteracions accidentals posteriors tindran que inserir-se manualment alteracions forçades o de cortesia, vegeu Alteracions accidentals.

\relative c'' {
  c4 d e d
  \cadenzaOn
  cis4 d cis d
  \bar "|"
  % El primer cis s'imprimeix sense alteració fins i tot si està després de un \bar
  cis4 d cis! d
  \cadenzaOff
  \bar "|"
}

El barat automàtic es desactiva mitjançant \cadenzaOn. Per tant, tot el barrat en les cadències s’ha d’introduir manualment. Vegeu Barres manuals.

\relative {
  \repeat unfold 8 { c''8 }
  \cadenzaOn
  cis8 c c c c
  \bar"|"
  c8 c c
  \cadenzaOff
  \repeat unfold 8 { c8 }
}

Aquestes ordres predefinides afecten a totes les pautes de la partitura, tot i que apareguin en un sol context Voice. Per canviar això, traslladeu el Timing_translator del context Score al context Staff, Vegeu Notació polimètrica.

Instruccions predefinides

\cadenzaOn, \cadenzaOff.

Vegeu també

Glossari musical: cadenza.

Referència de la notació: Visibilitat dels objectes, Notació polimètrica, Barres manuals, Alteracions accidentals.

Fragments de codi: Rhythms.

Advertiments i problemes coneguts

Sols s’insereixen salts de línia i de pàgina automàticament en les línies divisòries, per la qual cosa cal inserir manualment línies divisòries ‘invisibles’ en fragments llargs de música sense mesurar per permetre els salts:

\bar ""

Notació polimètrica

Està contemplada la notació polimètrica, ja sigui explícitament o mitjançant la modificació manual de la indicació visible del compàs i/o l’escalat de la duració de les notes.

Pentagrames amb diferents indicacions de compàs i compassos d’igual longitud

Establiu una indicació de copàs comuna per a cada pentagrama, i fixeu timeSignatureFraction a la fracció desitjada. Després useu la funció \scaleDurations per escalar les duracions de les notes a cada pauta a la indicació de compàs comú.

Al següent exemple, s’usa en paral·lel música amb compassos de 3/4, 9/8 i 10/8. Al segon pentagrama, les duracions mostrades es multipliquen per 2/3 (atès que 2/3 * 9/8 = 3/4), i en el tercer pentagrama, les duracions que es mostren estan multiplicades per 3/5 (atès que 3/5 * 10/8 = 3/4). Amb freqüència haurà que inserir les barres de forma manual, atès que l’escalat de les duracions afecta a les regles de barrat automàtic.

\relative <<
  \new Staff {
    \time 3/4
    c'4 c c |
    c4 c c |
  }
  \new Staff {
    \time 3/4
    \set Staff.timeSignatureFraction = 9/8
    \scaleDurations 2/3
      \repeat unfold 6 { c8[ c c] }
  }
  \new Staff {
    \time 3/4
    \set Staff.timeSignatureFraction = 10/8
    \scaleDurations 3/5 {
      \repeat unfold 2 { c8[ c c] }
      \repeat unfold 2 { c8[ c] } |
      c4. c \tuplet 3/2 { c8[ c c] } c4
    }
  }
>>

Pentagrames amb diferents indicacions de compàs i longituds de compàs diferents

Es pot donar a cada pentagrama la seva pròpia indicació de compàs independent traslladant els gravadors Timing_translator i Default_bar_line_engraver al context de Staff.

\layout {
  \context {
    \Score
    \remove "Timing_translator"
    \remove "Default_bar_line_engraver"
  }
  \context {
    \Staff
    \consists "Timing_translator"
    \consists "Default_bar_line_engraver"
  }
}

% Ara cada pentagrama té la seva pròpia indicació de temps

\relative <<
  \new Staff {
    \time 3/4
    c'4 c c |
    c4 c c |
  }
  \new Staff {
    \time 2/4
    c4 c |
    c4 c |
    c4 c |
  }
  \new Staff {
    \time 3/8
    c4. |
    c8 c c |
    c4. |
    c8 c c |
  }
>>

Indicacions de compàs compost

Es creen usant la funció \compoundMeter. La sintaxi és:

\compoundMeter #'(llista de llistes)

La construcció més simple és una llista única, en la qual l’últim número indica el denominador de la indicació de compàs i les anteriors són els numeradors.

\relative {
  \compoundMeter #'((2 2 2 8))
  \repeat unfold 6 c'8 \repeat unfold 12 c16
}

Es poden construir compassos més complexos utilitzant llistes addicionals. Així mateix, els ajustos de barrat s’ajustaran depenent dels valors.

\relative {
  \compoundMeter #'((1 4) (3 8))
  \repeat unfold 5 c'8 \repeat unfold 10 c16
}

\relative {
  \compoundMeter #'((1 2 3 8) (3 4))
  \repeat unfold 12 c'8
}

Vegeu també

Glossari musical: polymetric, polymetric time signature, meter.

Referència de la notació: Barres automàtiques, Barres manuals, Indicació de compàs, Escalat de les duracions.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: TimeSignature, Timing_translator, Default_bar_line_engraver, Staff.

Advertiments i problemes coneguts

En usar diferents compassos en paral·lel, les notes que estiguin en el mateix instant de temps es col·loquen en la mateixa posició horitzontal. Tanmateix, les barres de compàs als diferents pentagrames faran que l’espaiat de notes sigui menys regular en cada pentagrama individual del que seria normal sense les diferents indicacions de compàs.

Divisió automàtica de les notes

Les notes llargues es poden convertir automàticament en notes lligades. Es fa mitjançant la substitució de Note_heads_engraver per Completion_heads_engraver. De forma semblant, els silencis llargs que sobrepassen línies de compàs es divideixen automàticament substituint el gravador Rest_engraver amb el gravador Completion_rest_engraver. A l’exemple següent, les notes i els silencis que travessen la barra de compàs es divideixen, i a més les notes s’uneixen mitjançant una lligadura.

\new Voice \with {
  \remove "Note_heads_engraver"
  \consists "Completion_heads_engraver"
  \remove "Rest_engraver"
  \consists "Completion_rest_engraver"
}
\relative {
  c'2. c8 d4 e f g a b c8 c2 b4 a g16 f4 e d c8. c2 r1*2
}

Aquests gravadors divideixen totes les notes i silencis llargs en la barra de compàs, e insereix lligadures en les notes. Un dels seus usos és depurar partitures complexes: si els compassos no estan complets, les lligadures mostraran exactament quant li falta a cada compàs.

La propietat completionUnit fixa una duració preferida per a les notes dividides.

\new Voice \with {
  \remove "Note_heads_engraver"
  \consists "Completion_heads_engraver"
} \relative {
  \time 9/8 g\breve. d''4. \bar "||"
  \set completionUnit = #(ly:make-moment 3 8)
  g\breve. d4.
}

Aquests gravadors divideixen les notes que tenen la duració escalada, com la dels tresets, en notes que tenen el mateix factor d’escala que la nota original de l’entrada.

\new Voice \with {
  \remove "Note_heads_engraver"
  \consists "Completion_heads_engraver"
} \relative {
  \time 2/4 r4
  \tuplet 3/2 {g'4 a b}
  \scaleDurations 2/3 {g a b}
  g4*2/3 a b
  \tuplet 3/2 {g4 a b}
  r4
}

Vegeu també

Glossari musical: tie

Manual d’aprenentatge: Explicació dels gravadors, Afegir i eliminar gravadors

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Note_heads_engraver, Completion_heads_engraver, Rest_engraver, Completion_rest_engraver, Forbid_line_break_engraver.

Advertiments i problemes coneguts

Per consistència amb el comportament anterior, les notes i silencis que tenen un duració major d’un compàs, com c1*2, es divideixen en notes sense cap factor d’escala, { c1 c1 }. La propietat completionFactor controla aquest comportament, i en donar-li el valor #f podem fer que les notes i silencis dividits tinguin el mateix factor d’escala que les duracions de les notes originals de l’entrada.

Mostrar els ritmes de la melodia

En algunes ocasiones volem mostrar solament el ritme d’una melodia. Això es pot fer amb un pentagrama de ritme. Totes les altures de les notes es converteixen en barres inclinades, i el pentagrama te una sola línia:

<<
  \new RhythmicStaff {
    \new Voice = "myRhythm" \relative {
      \time 4/4
      c'4 e8 f g2
      r4 g g f
      g1
    }
  }
  \new Lyrics {
    \lyricsto "myRhythm" {
      This is my song
      I like to sing
    }
  }
>>

Les taules d’acords de guitarra ofereixen sovint els ritmes d’acompanyament. Això es pot fer amb el gravador Pitch_squash_engraver i \improvisationOn.

<<
  \new ChordNames {
    \chordmode {
      c1 f g c
    }
  }
  \new Voice \with {
    \consists "Pitch_squash_engraver"
  } \relative c'' {
    \improvisationOn
    c4 c8 c c4 c8 c
    f4 f8 f f4 f8 f
    g4 g8 g g4 g8 g
    c4 c8 c c4 c8 c
  }
>>

Instruccions predefinides

\improvisationOn, \improvisationOff.

Fragments de codi seleccionats

Guitar strum rhythms

For guitar music, it is possible to show strum rhythms, along with melody notes, chord names and fret diagrams.

\include "predefined-guitar-fretboards.ly"
<<
  \new ChordNames {
    \chordmode {
      c1 | f | g | c
    }
  }
  \new FretBoards {
    \chordmode {
      c1 | f | g | c
    }
  }
  \new Voice \with {
    \consists "Pitch_squash_engraver"
  } {
    \relative c'' {
      \improvisationOn
      c4 c8 c c4 c8 c
      f4 f8 f f4 f8 f
      g4 g8 g g4 g8 g
      c4 c8 c c4 c8 c
    }
  }
  \new Voice = "melody" {
    \relative c'' {
      c2 e4 e4
      f2. r4
      g2. a4
      e4 c2.
    }
  }
  \new Lyrics {
    \lyricsto "melody" {
      This is my song.
      I like to sing.
    }
  }
>>

Vegeu també

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: RhythmicStaff, Pitch_squash_engraver.

1.2.4 Barres

Barres automàtiques

De manera predeterminada, las barres de corxera s’insereixen automàticament:

\relative c'' {
  \time 2/4 c8 c c c
  \time 6/8 c8 c c c8. c16 c8
}

Quan aquestes decisions automàtiques no són prou bones, es poden escriure els barrats de forma explícita; vegeu Barres manuals. Les barres s’han d’introduir manualment si es volen estendre per sobre els silencis.

Si no cal el barrat automàtic, es pot desactivar amb \autoBeamOff i activar-se amb \autoBeamOn:

\relative c' {
  c4 c8 c8. c16 c8. c16 c8
  \autoBeamOff
  c4 c8 c8. c16 c8.
  \autoBeamOn
  c16 c8
}

Es poden crear patrons de barrat que difereixin dels valors automàtics predeterminats; vegeu Establir el comportament de les barres automàtiques.

Instruccions predefinides

\autoBeamOff, \autoBeamOn.

Fragments de codi seleccionats

Beams across line breaks

Line breaks are normally forbidden when beams cross bar lines. This behavior can be changed as shown:

\relative c'' {
  \override Beam.breakable = ##t
  c8 c[ c] c[ c] c[ c] c[ \break
  c8] c[ c] c[ c] c[ c] c
}

Changing beam knee gap

Kneed beams are inserted automatically when a large gap is detected between the note heads. This behavior can be tuned through the auto-knee-gap property. A kneed beam is drawn if the gap is larger than the value of auto-knee-gap plus the width of the beam object (which depends on the duration of the notes and the slope of the beam). By default auto-knee-gap is set to 5.5 staff spaces.

{
  f8 f''8 f8 f''8
  \override Beam.auto-knee-gap = #6
  f8 f''8 f8 f''8
}

Partcombine and autoBeamOff

The function of \autoBeamOff when used with \partcombine can be difficult to understand.

It may be preferable to use

\set Staff.autoBeaming = ##f

instead, to ensure that autobeaming will be turned off for the entire staff.

\partcombine apparently works with 3 voices – stem up single, stem down single, stem up combined.

An \autoBeamOff call in the first argument to partcombine will apply to the voice that is active at the time the call is processed, either stem up single or stem up combined. An \autoBeamOff call in the second argument will apply to the voice that is stem down single.

In order to use \autoBeamOff to stop all autobeaming when used with \partcombine, it will be necessary to use three calls to \autoBeamOff.

{
  %\set Staff.autoBeaming = ##f % turns off all autobeaming
  \partcombine
  {
    \autoBeamOff % applies to split up stems
    \repeat unfold 4 a'16
    %\autoBeamOff % applies to combined up stems
    \repeat unfold 4 a'8
    \repeat unfold 4 a'16
  }
  {
    \autoBeamOff % applies to down stems
    \repeat unfold 4 f'8
    \repeat unfold 8 f'16 |
  }
}

Vegeu també

Referència de la notació: Barres manuals, Establir el comportament de les barres automàtiques.

Fitxers instal·lats: ‘scm/auto-beam.scm’.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament interno: Auto_beam_engraver, Beam_engraver, Beam, BeamEvent, BeamForbidEvent, beam-interface, unbreakable-spanner-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Les propietats d’una barra venen determinades al començament de la seva construcció i qualsevol canvi addicional en les propietats de la barra que es produeixi abans que la barra s’hagi completat no tindrà efecte fins que inicieu la següent barra nova.

Establir el comportament de les barres automàtiques

Quan està habilitat el barrat automàtic, la col·locació de les barres automàtiques ve determinada per tres propietats de context: baseMoment, beatStructure i beamExceptions. Els valores predeterminats d’aquestes variables es poden sobreescriure com es descriu més a baix, o de forma alternativa els propis valors predeterminats es poden canviar com s’explica a Indicació de compàs.

Si hi ha definida una regla de beamExceptions per al compàs en curs, s’usa aquesta regla per determinar la col·locació de les barres; s’ignoren els valores de baseMoment i beatStructure.

Si no hi ha definida cap regla de beamExceptions per al tipus de compàs en curs, la col·locació de les barres està determinada pels valors de baseMoment i beatStructure.

Barrat basat en baseMoment i beatStructure

De forma predeterminada, les regles de beamExceptions estan definides per als compassos més comuns, i les regles de beamExceptions s’han de desactivar si pretenem que el barrat automàtic estigui basat en baseMoment i beatStructure. Les regles de beamExceptions es desactiven mitjançant

\set Timing.beamExceptions = #'()

Quan el valor de beamExceptions s’ha establert a #'(), ja sigui degut a un ajust explícit o a causa que no hi ha cap regla de beamExceptions definida internament per al compàs actual, els punts finals de les barres estan en les pulsacions segons vingui determinat per les propietats de context baseMoment i beatStructure. beatStructure és una llista d’Scheme que defineix la longitud de cada pulsació dins del compàs en unitats de baseMoment. De forma predeterminada, cada unitat de longitud baseMoment és una única pulsació.

Observeu que hi ha valors de beatStructure i de baseMoment diferents per a cada indicació de compàs. Els canvis que es fan a aquestes variables s’apliquen sols al tipus de compàs vigent, per la qual cosa aquests canvis s’han d’escriure després de l’ordre \time que dóna començament a una secció nova amb un tipus de compàs diferent, no abans. Els valors nous que es donen a una indicació de compàs concreta es retenen i es tornen a aplicar quan aquest tipus de compàs torna a establir-se.

\relative c'' {
  \time 5/16
  c16^"default" c c c c |
  % beamExceptions no és probable que es defineixi per a un tempo 5/16
  % però els desactivarem igual per assegurar-nos
  \set Timing.beamExceptions = #'()
  \set Timing.beatStructure = 2,3
  c16^"(2+3)" c c c c |
  \set Timing.beatStructure = 3,2
  c16^"(3+2)" c c c c |
}

\relative {
  \time 4/4
  a'8^"default" a a a a a a a
  % Desactiva beamExceptions perquè sí que està
  % definit per a un tempo 4/4
  \set Timing.beamExceptions = #'()
  \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/4)
  \set Timing.beatStructure = 1,1,1,1
  a8^"changed" a a a a a a a
}

Els canvis als ajustament de barrat es poden limitar a contextos específics. Si no s’inclou cap ajustament a un context de nivell més baix, s’apliquen els ajustament del context que l’envolta.

\new Staff {
  \time 7/8
  % No cal beamExceptions
  % atès que no està definit per al tempo 7/8
  \set Staff.beatStructure = 2,3,2
  <<
    \new Voice = one {
      \relative {
        a'8 a a a a a a
      }
    }
    \new Voice = two {
      \relative {
        \voiceTwo
        \set Voice.beatStructure = 1,3,3
        f'8 f f f f f f
      }
    }
  >>
}

En cas d’usar diverses veus, s’ha d’especificar el context Staff si volem aplicar el barrat a totes les veus del pentagrama:

\time 7/8
% ritme 3-1-1-2
% Canvi aplicat a Voice per defecte -- no funciona correctament
% A causa de veus autogenerades, totes les pulsacions estaran a
% baseMoment (1 . 8)
\set beatStructure = 3,1,1,2
<< \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >>

% Funciona correctament amb el context Staff especificat
\set Staff.beatStructure = 3,1,1,2
<< \relative {a'8 a a a16 a a a a8 a} \\ \relative {f'4. f8 f f f} >>

El valor de baseMoment es pot ajustar per canviar el comportament de les barres, si es desitja. Quan es fa, el valor de beatStructure s’ha de fixar de manera que sigui compatible amb el nou valor de baseMoment.

\time 5/8
% No cal desactivar beamExceptions
% atès que no està definit per al tempo 5/8
\set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/16)
\set Timing.beatStructure = 7,3
\repeat unfold 10 { a'16 }

baseMoment és un moment, una unitat de duració musical. Es crea una quantitat del tipus moment per mitjà de la funció d’Scheme ly:make-moment. Per veure més informació sobre aquest funció, consulteu Gestió del temps.

De forma predeterminada baseMoment està fixat a una unitat més que el denominador del compàs. Totes les excepcions a aquest valor predeterminat estan a ‘scm/time-signature-settings.scm’.

Barrat basat en beamExceptions

Les regles d’autobarrat especials (diferents a acabar una barra sobre una pulsació) estan definides a la propietat beamExceptions.

El valor de beamExceptions, que és una estructura de dades força complexa, es genera fàcilment amb la funció \beamExceptions. Aquesta funció rep un o més patrons rítmics barrats manualment i amb un compàs de duració (els compassos s’han de separar amb una barra de comprovació de compàs | perquè la funció no té cap altra manera d’esbrinar la longitud del compàs). Vet aquí un exemple senzill:

\relative c'' {
  \time 3/16
  \set Timing.beatStructure = 2,1
  \set Timing.beamExceptions =
    \beamExceptions { 32[ 32] 32[ 32] 32[ 32] }
  c16 c c |
  \repeat unfold 6 { c32 } |
}

Quan canvia el compàs es fixen els valors predeterminats de Timing.baseMoment, Timing.beatStructure i Timing.beamExceptions. Un ajustament en el tipus de compàs dóna com a resultat un reinici dels ajustaments de barrat automàtic per al context Timing al comportament predeterminat.

\relative a' {
  \time 6/8
  \repeat unfold 6 { a8 }
  % grup (4 + 2)
  \set Timing.beatStructure = 4,2
  \repeat unfold 6 { a8 }
  % torna al comportament predeterminat
  \time 6/8
  \repeat unfold 6 { a8 }
}

Els ajustament de barrat automàtic predeterminat per a un tipus de compàs estan determinats en el fitxer ‘scm/time-signature-settings.scm’. La forma de canviar els ajustament predeterminats de barrat automàtic per a un tipus de compas es descriu a Indicació de compàs.

Molts ajustaments de barrat automàtics per a un tipus de compàs contenen una entrada per a beamExceptions. Per exemple, el compàs de 4/4 intenta unir el compàs en dues parts si sols hi ha corxeres. La regla beamExceptions pot sobreescriure l’ajustament beatStructure si no es reinicia beamExceptions.

\time 4/4
\set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
\set Timing.beatStructure = 3,3,2
% Això no barrarà (3 3 2) degut a beamExceptions
\repeat unfold 8 {c''8} |
% Això barrarà (3 3 2) perquè eliminem beamExceptions
\set Timing.beamExceptions = #'()
\repeat unfold 8 {c''8}

De forma semblant, les corxeres en compàs de 3/4 s’uneixen mitjançant una sola barra per a tot el compàs, de forma predeterminada. Per unir les corxeres en 3/4 mitjançant una barra a cada part, reinicieu beamExceptions.

\time 3/4
% per defecte barrem a (6) degut a beamExceptions
\repeat unfold 6 {a'8} |
% Això barrarà (1 1 1) degut a baseMoment i beatStructure predeterminats
\set Timing.beamExceptions = #'()
\repeat unfold 6 {a'8}

A la música gravada dels períodes clàssic i romàntic, amb freqüència les barres comencen a meitat d’un compàs de 3/4, però la pràctic moderna és evitar la falsa impressió de 6/8 (vegeu Gould, pàg. 153). Es produeixen situacions semblants al compàs de 3/8. Aquest comportament es controla mitjançant la propietat de context beamHalfMeasure, que té efecte sobre indicacions de compàs que tenen la xifra 3 al numerador:

\relative a' {
  \time 3/4
  r4. a8 a a |
  \set Timing.beamHalfMeasure = ##f
  r4. a8 a a |
}

Com funciona el barrat automàtic

Quan s’habilita el barrat automàtic, la col·locació de les barres de corxera automàtiques es determinen per les propietats de context baseMoment, beatStructure i beamExceptions.

Són d’aplicació les següents regles, en ordre de prioritat, quan es determina l’aspecte de les barres:

• Si està especificada una barra manual amb […], s’ha de fixar la barra tal com s’ha especificat; en cas contrari,
• Si està definida a beamExceptions una regla de barrat per a aquest tipus de barra més llarg, s’ha d’utilitzar-la per determinar els llocs vàlids en els quals poden acabar les barres; en cas contrari,
• Si està definida a beamExceptions una regla de final de barra per a un tipus de barra més llarg, s’ha d’utilitzar-la per determinar els llocs vàlids en els quals poden acabar les barres; en cas contrari,
• usar els valors de baseMoment i de beatStructure per determinar els finals de les pulsacions del compàs, i terminar les barres al final de les pulsacions.

En les regles anteriors, el tipus de barra beam-type és la duració de la nota més breu dins del grup unit per una barra.

Les regles de barrat predefinides estan al fitxer ‘scm/time-signature-settings.scm’.

Fragments de codi seleccionats

Subdividing beams

The beams of consecutive 16th (or shorter) notes are, by default, not subdivided. That is, the three (or more) beams stretch unbroken over entire groups of notes. This behavior can be modified to subdivide the beams into sub-groups by setting the property subdivideBeams. When set, multiple beams will be subdivided at intervals defined by the current value of baseMoment by reducing the multiple beams to the number of beams that indicates the metric value of the subdivision. If the group following the division is shorter than the current metric value (usually because the beam is incomplete) the number of beams reflects the longest possible subdivision group. However, if there is only one note left after the division this restriction isn’t applied. Note that baseMoment defaults to one over the denominator of the current time signature if not set explicitly. It must be set to a fraction giving the duration of the beam sub-group using the ly:make-moment function, as shown in this snippet. Also, when baseMoment is changed, beatStructure should also be changed to match the new baseMoment:

\relative c'' {
  c32[ c c c c c c c]
  \set subdivideBeams = ##t
  c32[ c c c c c c c]

  % Set beam sub-group length to an eighth note
  \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
  \set beatStructure = 2,2,2,2
  c32[ c c c c c c c]

  % Set beam sub-group length to a sixteenth note
  \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/16)
  \set beatStructure = 4,4,4,4
  c32[ c c c c c c c]

  % Shorten beam by 1/32
  \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
  \set beatStructure = 2,2,2,2
  c32[ c c c c c c] r32

  % Shorten beam by 3/32
  \set baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
  \set beatStructure = 2,2,2,2
  c32[ c c c c] r16.
  r2
}

Strict beat beaming

Beamlets can be set to point in the direction of the beat to which they belong. The first beam avoids sticking out flags (the default); the second beam strictly follows the beat.

\relative c'' {
  \time 6/8
  a8. a16 a a
  \set strictBeatBeaming = ##t
  a8. a16 a a
}

Conducting signs measure grouping signs

Beat grouping within a measure is controlled by the context property beatStructure. Values of beatStructure are established for many time signatures in scm/time-signature-settings.scm. Values of beatStructure can be changed or set with \set. Alternatively, \time can be used to both set the time signature and establish the beat structure. For this, you specify the internal grouping of beats in a measure as a list of numbers (in Scheme syntax) before the time signature.

\time applies to the Timing context, so it will not reset values of beatStructure or baseMoment that are set in other lower-level contexts, such as Voice.

If the Measure_grouping_engraver is included in one of the display contexts, measure grouping signs will be created. Such signs ease reading rhythmically complex modern music. In the example, the 9/8 measure is grouped in two different patterns using the two different methods, while the 5/8 measure is grouped according to the default setting in scm/time-signature-settings.scm:

\score {
  \new Voice \relative c'' {
    \time 9/8
    g8 g d d g g a( bes g) |
    \set Timing.beatStructure = 2,2,2,3
    g8 g d d g g a( bes g) |
    \time 4,5 9/8
    g8 g d d g g a( bes g) |
    \time 5/8
    a4. g4 |
  }
  \layout {
    \context {
      \Staff
      \consists "Measure_grouping_engraver"
    }
  }
}

Beam endings in Score context

Beam-ending rules specified in the Score context apply to all staves, but can be modified at both Staff and Voice levels:

\relative c'' {
  \time 5/4
  % Set default beaming for all staves
  \set Score.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
  \set Score.beatStructure = 3,4,3
  <<
    \new Staff {
      c8 c c c c c c c c c
    }
    \new Staff {
      % Modify beaming for just this staff
      \set Staff.beatStructure = 6,4
      c8 c c c c c c c c c
    }
    \new Staff {
      % Inherit beaming from Score context
      <<
        {
          \voiceOne
          c8 c c c c c c c c c
        }
        % Modify beaming for this voice only
        \new Voice {
          \voiceTwo
          \set Voice.beatStructure = 6,4
          a8 a a a a a a a a a
        }
      >>
    }
  >>
}

Vegeu també

Referència de la notació: Indicació de compàs.

Fitxer d’inici: ‘scm/time-signature-settings.scm’.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Auto_beam_engraver, Beam, BeamForbidEvent, beam-interface.

Advertiments i problemes coneguts

Si una partitura acaba mentre una barra de corxera automàtica no ha acabat i encara accepta notes, aquesta última barra no s’imprimeix en absolut. El mateix serveix per a les veus polifòniques introduïdes amb << … \\ … >>. Si una veu polifònica acaba mentre una barra de corxera automàtica encara admet notes, no s’imprimeix. La solució per a aquests problemes és aplicar el barrat manual a l’última barra de la veu o partitura.

De forma predeterminada, el traductor Timing rep el nom de context Score como àlies. Això significa que l’establiment del compàs a una pauta afectarà el barrat de les altres pautes també. Així, un ajust en el compàs a un pentagrama tardà reiniciarà el barrat personalitzat que s’havia ajustat a un pentagrama més primerenc. Una forma d’evitar aquest problema és ajustar la indicació de compàs a un pentagrama solament.

<<
  \new Staff {
    \time 3/4
    \set Timing.baseMoment = #(ly:make-moment 1/8)
    \set Timing.beatStructure = 1,5
    \set Timing.beamExceptions = #'()
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
  \new Staff {
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
>>

Els ajustos de barrat predeterminat per a aquest compàs també es poden canviar, de forma que sempre s’utilitzi el barrat desitjat. La menara d’efectuar canvis als ajustos de barrat automàtic per a una indicació de compàs es descriu a Indicació de compàs.

<<
  \new Staff {
    \overrideTimeSignatureSettings
      3/4               % timeSignatureFraction
      1/8               % baseMomentFraction
      1,5               % beatStructure
      #'()		% beamExceptions
    \time 3/4
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
  \new Staff {
    \time 3/4
    \repeat unfold 6 { a'8 }
  }
>>

Barres manuals

En certs casos pot ser precís sobreescriure l’algoritme de barrat automàtic. Per exemple, el mecanisme de barrat automàtic no escriu barres per sobre els silencis o les línies divisòries, i a les partitures corals el barrat s’ajusta amb freqüència perquè segueixi la mesura de la lletra en comptes de la de les notes. Aquestes barres s’especifiquen manualment marcant els punts de començament i final amb [ y ].

\relative { r4 r8[ g' a r] r g[ | a] r }

La direcció de les barres es pot establir manualment utilitzant indicadors de direcció:

\relative { c''8^[ d e] c,_[ d e f g] }

Es poden marcar notes individuals amb \noBeam per evitar que resultin unides per una barra:

\relative {
  \time 2/4
  c''8 c\noBeam c c
}

Es poden produir al mateix temps barres de notes d’adorn i barres normals. Les notes d’adorn sense barra no es col·loquen dins de les barres de notes normals.

\relative {
  c''4 d8[
  \grace { e32 d c d }
  e8] e[ e
  \grace { f16 }
  e8 e]
}

Es pot aconseguir un control fins i tot més estricte sobres les barres establint les propietats stemLeftBeamCount i stemRightBeamCount. Especifiquen el nombre de barres que es dibuixaran als costats esquerre i dret, respectivament, de la nota següent. Si qualsevol d’aquestes dues propietats s’ajusta a un valor, aquest valor s’usarà una sola vegada, i després s’esborrarà. En aquest exemple, l’últim Fa s’imprimeix amb sols una barra al costat esquerre, és a dir, la barra de corxera del grup com un tot.

\relative a' {
  a8[ r16 f g a]
  a8[ r16
  \set stemLeftBeamCount = #2
  \set stemRightBeamCount = #1
  f16
  \set stemLeftBeamCount = #1
  g16 a]
}

Instruccions predefinides

\noBeam.

Fragments de codi seleccionats

Flat flags and beam nibs

Flat flags on lone notes and beam nibs at the ends of beamed figures are both possible with a combination of stemLeftBeamCount, stemRightBeamCount and paired [] beam indicators.

For right-pointing flat flags on lone notes, use paired [] beam indicators and set stemLeftBeamCount to zero (see Example 1).

For left-pointing flat flags, set stemRightBeamCount instead (Example 2).

For right-pointing nibs at the end of a run of beamed notes, set stemRightBeamCount to a positive value. And for left-pointing nibs at the start of a run of beamed notes, set stemLeftBeamCount instead (Example 3).

Sometimes it may make sense for a lone note surrounded by rests to carry both a left- and right-pointing flat flag. Do this with paired [] beam indicators alone (Example 4).

(Note that \set stemLeftBeamCount is always equivalent to \once \set. In other words, the beam count settings are not “sticky”, so the pair of flat flags attached to the lone 16[] in the last example have nothing to do with the \set two notes prior.)

\score {
  <<
    % Example 1
    \new RhythmicStaff {
      \set stemLeftBeamCount = #0
      c16[]
      r8.
    }
    % Example 2
    \new RhythmicStaff {
      r8.
      \set stemRightBeamCount = #0
      16[]
    }
    % Example 3
    \new RhythmicStaff {
      16 16
      \set stemRightBeamCount = #2
      16 r r
      \set stemLeftBeamCount = #2
      16 16 16
    }
    % Example 4
    \new RhythmicStaff {
      16 16
      \set stemRightBeamCount = #2
      16 r16
      16[]
      r16
      \set stemLeftBeamCount = #2
      16 16
    }
  >>
}

Vegeu també

Referència de la notació: Direcció i posició, Notes d’adorn.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: Beam, BeamEvent, Beam_engraver, beam-interface, Stem_engraver.

Barres progressives

Les barres progressives s’usen per indicar que un petit grup de notes s’ha de tocar a una velocitat creixent (o decreixent), sense canviar el temps general de la peça. L’àmbit de la barra progressiva s’ha d’indicar manualment usant [ i ], l‘efecte d’angle de la barra s’inicia especificant una direcció de la propietat grow-direction de l’objecte Beam.

Si volem que la col·locació de les notes i el so de la sortida MIDI reflecteixi el ritardando o accelerando indicat per la barra progressiva, les notes s’han d’agrupar com una expressió musical delimitada per claus i precedida d’una ordre featheredDurations que especifica la raó entre les duracions de la primera i l’última notes dins del grup.

Els claudàtors rectes mostren l’àmbit de la barra i les claus mostren quines notes han de modificar les seves duracions. Normalment delimitarien el mateix grup de notes, però no és un requisit: les dues ordres són independents.

A l’exemple següent les vuit semicorxeres ocupen exactament el mateix temps que una blanca, però la primera nota té la meitat de duració que l’última, amb les notes intermèdies allargant-se gradualment. Les quatre primeres fuses s’acceleren gradualment, mentre que les últimes quatre fuses estan a un temps constant.

\relative c' {
  \override Beam.grow-direction = #LEFT
  \featherDurations #(ly:make-moment 2/1)
  { c16[ c c c c c c c] }
  \override Beam.grow-direction = #RIGHT
  \featherDurations #(ly:make-moment 2/3)
  { c32[ d e f] }
  % retorna a barres sense ploma
  \override Beam.grow-direction = #'()
  { g32[ a b c] }
}

L’espaiat a la sortida impresa representa les duracions de les notes d’una forma sols aproximada, però la sortida MIDI és exacta.

Instruccions predefinides

\featherDurations.

Vegeu també

Fragments de codi: Rhythms.

Advertiments i problemes coneguts

L’ordre \featherDurations sols funciona amb fragments musicals molt breus, i quan els nombres de la fracció són petits.

1.2.5 Compassos

Barres de compàs

Les línies divisòries delimiten als compassos però també es poden usar per indicar les repeticions. Normalment, les línies divisòries normals s’insereixen de manera automàtica a la sortida impresa a llocs que estan basats en el compàs actual.

Les barres de compàs senzilles inserides automàticament es poden canviar per altres tipus d’ordre \bar. Per exemple, se sol posar una doble barra de tancament al final de la peça:

\relative { e'4 d c2 \bar "|." }

No deixa de ser vàlida l’última nota d’un compàs si no acaba sobre la línia divisòria automàtica: se suposa que la nota es perllonga sobre el compàs següent. Però una seqüència llarga de aquests compassos perllongats pot fer que la música aparegui comprimida o fins i tot que se surti de la pàgina. Això és a causa de què els salts de línia automàtics solament es produeixen al final de compassos complets, és a dir, quan totes les notes han finalitzat abans que el compàs acabi.

També es permeten salts de línia en les barres inserides manualment fins i tot dins de compassos incomplets. Per permetre un salt de línia on no hi ha cap línia divisòria visible. Utilitzeu el següent:

\bar ""

D’aquesta manera s’inserira una barra invisible de compàs i es farà possible el salt de línia a aquest punt, sense forçar-lo. No s’incrementa el comptador dels números de compàs. Per forçar un salt de línia, consulteu Salts de línia.

Aquesta i altres línies divisòries especials es poden inserir manualment en qualsevol punt. Quan coincideixen amb el final d’un compàs, substitueixen a la línia divisòria simple que s’hauria inserit automàticament en aquest lloc. Quan no coincideixen amb el final d’un compàs, s’insereix la línia especificada en aquest punt de la sortida impresa.

Observeu que les línies divisòries manuals són purament visuals. No afecten a cap de les propietats que una barra normal afectaria, com als números de compàs, alteracions, salts de línia, etc. No afecten tampoc el càlcul i col·locació de les línies divisòries subsegüents. Quan una divisòria es col·loca manualment on ja hi ha una divisòria normal, els efectes de la línia original no s’alteren.

Estan disponibles per a la seva inserció manual dos tipus de línies divisòries simples i cinc tipus de doble barra:

\relative {
  f'1 \bar "|"
  f1 \bar "."
  g1 \bar "||"
  a1 \bar ".|"
  b1 \bar ".."
  c1 \bar "|.|"
  d1 \bar "|."
  e1
}

així com la barra de punts i la discontínua:

\relative {
  f'1 \bar ";"
  g1 \bar "!"
  a1
}

i nou tipus de barres de repetició:

\relative {
  f'1 \bar ".|:"
  g1 \bar ":..:"
  a1 \bar ":|.|:"
  b1 \bar ":|.:"
  c1 \bar ":.|.:"
  d1 \bar "[|:"
  e1 \bar ":|][|:"
  f1 \bar ":|]"
  g1 \bar ":|."
  a1
}

A més es pot imprimir una línia divisòria com una marca curta:

f'1 \bar "'" g'1

Malgrat això, donat que les mencionades marques s’utilitzen usualment al cant gregorià, és preferible en aquest cas utilitzar \divisioMinima, que es descriu en la secció Divisiones dins de cant gregorià:

El LilyPond contempla la notació del cant kievà i ofereix una línia divisòria especial kievana:

f'1 \bar "k"

Poden veure’s detalls d’aquest notació explicats a Gravat del cant kievà en notació quadrada.

Per als símbols de segno en línia, hi ha tres tipus de barres de compàs que es diferencien en el seu comportament respecte als salts de línia:

\relative c'' {
  c4 c c c
  \bar "S"
  c4 c c c \break
  \bar "S"
  c4 c c c
  \bar "S-|"
  c4 c c c \break
  \bar "S-|"
  c4 c c c
  \bar "S-S"
  c4 c c c \break
  \bar "S-S"
  c1
}

Tot i que es poden inserir manualment barres de compàs amb significat de repeticions, no es reconeixen com repeticions per part del LilyPond. Les seccions repetides s’introdueixen millor utilitzant les diverses ordres de repetició (vegeu Repeticions), que imprimeixen automàticament les barres corresponents.

A més es pot especificar ".|:-||", que equival a ".|:" excepte al salts de línia, en el qual es produeix una doble barra al final de la línia i una repetició esquerra (de començament) al principio de la línia següent.

\relative c'' {
  c4 c c c
  \bar ".|:-||"
  c4 c c c \break
  \bar ".|:-||"
  c4 c c c
}

Per a combinacions de repeticions amb el símbol de segno, hi ha sis variants diferents:

\relative c'' {
  c4 c c c
  \bar ":|.S"
  c4 c c c \break
  \bar ":|.S"
  c4 c c c
  \bar ":|.S-S"
  c4 c c c \break
  \bar ":|.S-S"
  c4 c c c
  \bar "S.|:-S"
  c4 c c c \break
  \bar "S.|:-S"
  c4 c c c
  \bar "S.|:"
  c4 c c c \break
  \bar "S.|:"
  c4 c c c
  \bar ":|.S.|:"
  c4 c c c \break
  \bar ":|.S.|:"
  c4 c c c
  \bar ":|.S.|:-S"
  c4 c c c \break
  \bar ":|.S.|:-S"
  c1
}

A més, hi ha una ordre \inStaffSegno que crea una barra de compàs amb símbol de segno, situada en conjunció amb una línia de repetició adequada si s’utilitza amb una ordre \repeat volta, vegeu Repeticions normals.

Es poden definir tipus nous de línies divisòries amb \defineBarLine:

\defineBarLine tipus_de_barra #'(final començament extensió)

Les variables de \defineBarline poden incloure la cadena de caràcters ‘buida’ "", que equival a imprimir una línia divisòria invisible. També es pot establir al valor fals#f que no imprimeix cap línia divisòria.

Després de la definició, la nova línia divisòria es pot utilitzar mitjançant \bar tipus_de_barra.

Actualment hi ha disponibles deu elements de barra de compàs:

\defineBarLine ":" #'("" ":" "")
\defineBarLine "=" #'("=" "" "")
\defineBarLine "[" #'("" "[" "")
\defineBarLine "]" #'("]" "" "")

\new Staff {
  s1 \bar "|"
  s1 \bar "."
  s1 \bar "!"
  s1 \bar ";"
  s1 \bar ":"
  s1 \bar "k"
  s1 \bar "S"
  s1 \bar "="
  s1 \bar "["
  s1 \bar "]"
  s1 \bar ""
}

La línia divisòria "=" proporciona la barra de doble extensió, usada en combinació amb el símbol de segno. No l’heu d’usar com una doble línia divisòria fina aïllada; per això es preferible \bar "||".

El signe "-" inicia anotacions a les barres de compàs, que són útils per distingir entre aquelles que tenen idèntica aparença però diferent comportament als salts de línia i/o diferents barres d’extensió. La part que segueix al signe "-" no s’usa per construir la barra de compàs.

\defineBarLine "||-dashedSpan" #'("||" "" "!!")

\new StaffGroup <<
  \new Staff \relative c'' {
    c1 \bar "||"
    c1 \bar "||-dashedSpan"
    c1
  }
  \new Staff \relative c'' {
    c1
    c1
    c1
  }
>>

A més, el caràcter de l’espai en blanc " " serveix com a contenidor per definir barres d’extensió correctament alineats a les barres principals:

\defineBarLine ":|.-wrong" #'(":|." "" "|.")
\defineBarLine ":|.-right" #'(":|." "" " |.")

\new StaffGroup <<
  \new Staff \relative c'' {
    c1 \bar ":|.-wrong"
    c1 \bar ":|.-right"
    c1
  }
  \new Staff \relative c'' {
    c1
    c1
    c1
  }
>>

Si calen elements addicionals, el LilyPond proveeix una forma senzilla de definir-los. Per veure més informació sobre com modificar o afegir barres de compàs, consulteu el fitxer ‘scm/bar-line.scm’.

En les partitures amb molts pentagrames, una ordre\bar a un d’ells s’aplica automàticament a tots els altres. Les línies resultants es connecten entre els diferents pentagrames d’un StaffGroup, PianoStaff o GrandStaff.

<<
  \new StaffGroup <<
    \new Staff \relative {
      e'4 d
      \bar "||"
      f4 e
    }
    \new Staff \relative { \clef bass c'4 g e g }
  >>
  \new Staff \relative { \clef bass c'2 c2 }
>>

L’ordre ‘\bar tipus de barra’ és forma curta de fer ‘\set Timing.whichBar = tipo de barra’. Quan s’estableix whichBar amb el valor d’una cadena de caràcters, es crea una línia divisòria d’aquest tipus.

El tipus de barra predeterminat que s’usa per a les línies divisòries inserides automàticament és "|". Es pot canviar en qualsevol moment amb ‘\set Timing.defaultBarType = tipus de barra’.

Vegeu també

Referència de la notació: Salts de línia, Repeticions, Agrupament de pentagrames.

Fitxers instal·lats: ‘scm/bar-line.scm’.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament interno: BarLine (creada al nivell de Staff (pentagrama)), SpanBar (a través dels pentagrames), Timing_translator (per a les propietats del comptador de temps Timing).

Numeració de compassos

Per defecte, els números de compàs s’imprimeixen al principi de la línia, excepte la primera. El número pròpiament dit s’emmagatzema a la propietat currentBarNumber, que normalment s’actualitza automàticament per a cada compàs. També es pot establir manualment:

\relative c' {
  c1 c c c
  \break
  \set Score.currentBarNumber = #50
  c1 c c c
}

Els números de compàs es poden gravar a intervals regulars en comptes de al principi de cada línia. Per fer-lo, s’ha de sobreescriure el comportament predeterminat de forma que es puguin imprimir en altres llocs. Això ve controlat per la propietat break-visibility de BarNumber. Agafa tres valors que es poden establir al valor #t o #f per especificar si el número de compàs corresponent és visible o no. L’ordre dels tres valors és visible al final de la línia, visible a la meitat de la línia, o visible al principi de la línia. A l’exemple següent s’imprimeixen els números de compàs en tots els llocs possibles:

\relative c' {
  \override Score.BarNumber.break-visibility = ##(#t #t #t)
  \set Score.currentBarNumber = #11
  % Permet que s'imprimeixi el número del primer compàs
  \bar ""
  c1 | c | c | c |
  \break
  c1 | c | c | c |
}

Fragments de codi seleccionats

Printing the bar number for the first measure

By default, the first bar number in a score is suppressed if it is less than or equal to ‘1’. By setting barNumberVisibility to all-bar-numbers-visible, any bar number can be printed for the first measure and all subsequent measures. Note that an empty bar line must be inserted before the first note for this to work.

\layout {
  indent = 0
  ragged-right = ##t
}

\relative c' {
  \set Score.barNumberVisibility = #all-bar-numbers-visible
  \bar ""
  c1 | d | e | f \break
  g1 | e | d | c
}

Printing bar numbers at regular intervals

Bar numbers can be printed at regular intervals by setting the property barNumberVisibility. Here the bar numbers are printed every two measures except at the end of the line.

\relative c' {
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible
  \set Score.currentBarNumber = #11
  % Permit first bar number to be printed
  \bar ""
  % Print a bar number every second measure
  \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 2)
  c1 | c | c | c | c
  \break
  c1 | c | c | c | c
}

Printing bar numbers with changing regular intervals

The bar number interval can be changed by changing the context function {set-bar-number-visibility}.

\relative c' {
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible
  \context Score \applyContext #(set-bar-number-visibility 4)
  \repeat unfold 10 c'1
  \context Score \applyContext #(set-bar-number-visibility 2)
  \repeat unfold 10 c
}

Printing bar numbers inside boxes or circles

Bar numbers can also be printed inside boxes or circles.

\relative c' {
  % Prevent bar numbers at the end of a line and permit them elsewhere
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #end-of-line-invisible
  \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 4)

  % Increase the size of the bar number by 2
  \override Score.BarNumber.font-size = #2

  % Draw a box round the following bar number(s)
  \override Score.BarNumber.stencil
    = #(make-stencil-boxer 0.1 0.25 ly:text-interface::print)
  \repeat unfold 5 { c1 }

  % Draw a circle round the following bar number(s)
  \override Score.BarNumber.stencil
    = #(make-stencil-circler 0.1 0.25 ly:text-interface::print)
  \repeat unfold 4 { c1 } \bar "|."
}

Alternative bar numbering

Two alternative methods for bar numbering can be set, especially for when using repeated music.

\relative c'{
  \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers
  \repeat volta 3 { c4 d e f | }
    \alternative {
      { c4 d e f | c2 d \break }
      { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break }
      { c4 d e f | c2 d }
    }
  c1 \break
  \set Score.alternativeNumberingStyle = #'numbers-with-letters
  \repeat volta 3 { c,4 d e f | }
    \alternative {
      { c4 d e f | c2 d \break }
      { f4 g a b | f4 g a b | f2 a | \break }
      { c4 d e f | c2 d }
    }
  c1
}

Aligning bar numbers

Bar numbers by default are right-aligned to their parent object. This is usually the left edge of a line or, if numbers are printed within a line, the left hand side of a bar line. The numbers may also be positioned directly over the bar line or left-aligned to the bar line.

\relative c' {
  \set Score.currentBarNumber = #111
  \override Score.BarNumber.break-visibility = #all-visible
  % Increase the size of the bar number by 2
  \override Score.BarNumber.font-size = #2
  % Print a bar number every second measure
  \set Score.barNumberVisibility = #(every-nth-bar-number-visible 2)
  c1 | c1
  % Center-align bar numbers
  \override Score.BarNumber.self-alignment-X = #CENTER
  c1 | c1
  % Left-align bar numbers
  \override Score.BarNumber.self-alignment-X = #LEFT
  c1 | c1
}

Removing bar numbers from a score

Bar numbers can be removed entirely by removing the Bar_number_engraver from the Score context.

\layout {
  \context {
    \Score
    \omit BarNumber
    % or:
    %\remove "Bar_number_engraver"
  }
}

\relative c'' {
  c4 c c c \break
  c4 c c c
}

Vegeu també

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: BarNumber, Bar_number_engraver.

Advertiments i problemes coneguts

Els números de compàs poden col·lisionar amb la clau StaffGroup, si hi ha un a la part de dalt. Per solucionar-lo es pot usar la propietat de farciment padding de BarNumber per col·locar el número correctament. Consulteu StaffGroup i BarNumber para veure més informació.

Comprovació de compàs i de número de compàs

Les comprovacions de compàs ajuden a detectar errors a les duracions. Una comprovació de compàs s’escriu usant el símbol de la barra vertical, |, a qualsevol lloc on s’espera que caigui una línia divisòria. Si es troben línies de comprovació de compàs a altres llocs, s’imprimeix una llista d’advertiments al fitxer log de registre, mostrant els números de línia i columna en el qual han fallat les comprovacions de compàs. Al següent exemple, la segona comprovació de compàs avisarà d’un error.

\time 3/4 c2 e4 | g2 |

Una duració incorrecte produeix una partitura completament desbaratada, especialment si la partitura es polifònica, de manera que la millor manera de començar a corregir l’entrada és buscar sistemàticament l’existència de comprovacions de compàs fallides i duracions incorrectes.

Si es produeixen diverses comprovacions de compàs seguides per valor de la mateixa duració musical, sols apareix el primer missatge d’advertiment. Així s’aconsegueix que el missatge estigui concentrat a la font d’error de la pulsació.

Les comprovacions de compàs també es poden inserir dins de la lletra de les cançons:

\lyricmode {
  \time 2/4
  Twin -- kle | Twin -- kle |
}

Observeu que les comprovacions de compàs dins de la lletra de les cançons s’avaluen al moment musical de la síl·laba següent a la comprovació de compàs que es processa. Si la lletra està associada amb les notes d’una veu que té un silenci al principi del compàs, no es pot posar cap síl·laba al comen ament d’aquest compàs i s’imprimeix un missatge d’advertiment si s’escriu una comprovació de compàs dins de la lletra, en aquesta posició.

També és possible redefinir l’acció que es fa quan es troba una barra vertical o símbol de comprovació de compàs, |, al codi d’entrada, de forma que faci quelcom diferent a una comprovació de compàs. Es fa assignant una expressió musical a "|", el símbol de barra vertical. A l’exemple següent s’estableix | de forma que insereixi una doble línia divisòria quan apareix al codi d’entrada, en comptes de comprovar el final d’un compàs.

"|" = \bar "||"
{
  c'2 c' |
  c'2 c'
  c'2 | c'
  c'2 c'
}

En copiar peces musicals grans pot servir d’ajuda comprovar que el número de compàs del LilyPond correspongui a l’original des del qual s’està copiant. Això es pot comprovar amb \barNumberCheck, por exemple:

\barNumberCheck #123

imprimeix un advertiment si el currentBarNumber (número del compàs actual) no és el 123 en el moment de la compilació.

Vegeu també

Fragments de codi: Rhythms.

Marques d’assaig

Per imprimir una lletra d’assaig, utilitzeu l’ordre \mark.

\relative c'' {
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
}

La lletra d’assaig s’incrementa automàticament si useu \mark \default, però també podeu utilitzar un número enter com argument per establir la indicació manualment. El valor que s’utilitzarà s’emmagatzema dins de la propietat rehearsalMark.

\relative c'' {
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark #8
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
}

La lletra ‘I’ se salta d’acord amb les tradicions de gravat. Si voleu incloure la la lletra ‘I’, useu una de les ordres següents, segons l’estil de marques d’assaig que desitgeu (sols lletres, lletres dins d’un rectangle o lletres dins d’un cercle).

\set Score.markFormatter = #format-mark-alphabet
\set Score.markFormatter = #format-mark-box-alphabet
\set Score.markFormatter = #format-mark-circle-alphabet

\relative c'' {
  \set Score.markFormatter = #format-mark-box-alphabet
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  c1 \mark #8
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
}

L’estil es defineix per mitjà de la propietat markFormatter. És una funció que agafa com arguments la marca en curs (un nombre enter) i el context actual. Ha de tornar un objecte de marcatge. A l’exemple següent, s’estableix markFormatter amb el valor d’un procediment predefinit. Després d’alguns compassos s’estableix amb un valor d’una funció que produeix un número tancat a una capsa.

\relative c'' {
  \set Score.markFormatter = #format-mark-numbers
  c1 \mark \default
  c1 \mark \default
  \set Score.markFormatter = #format-mark-box-numbers
  c1 \mark \default
  \set Score.markFormatter = #format-mark-circle-numbers
  c1 \mark \default
  \set Score.markFormatter = #format-mark-circle-letters
  c1
}

El fitxer ‘scm/translation-functions.scm’ conté les definicions de format-mark-numbers (el format per omissió), format-mark-box-numbers, format-mark-letters i format-mark-box-letters. Es poden usar aquestes definicions com a inspiració per a d’altres funcions de format.

Podem fer servir format-mark-barnumbers, format-mark-box-barnumbers i format-mark-circle-barnumbers per obtenir números de compas en lloc de números de lletres seqüencials.

Es poden especificar altres estils de lletra d’assaig de forma manual:

\mark "A1"

Observeu que Score.markFormatter no afecta a las marque que s’especifiquen de aquest forma. Malgrat això, és possible aplicar un element \markup a la cadena.

\mark \markup{ \box A1 }

Els glifs musicals (como ara el segno) es poden imprimir dins d’un element \mark

\relative c' {
  c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.segno" }
  c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.coda" }
  c1 \mark \markup { \musicglyph "scripts.ufermata" }
  c1
}

Consulteu El tipus de lletra Emmentaler per veure una llista dels símbols que es poden imprimir amb \musicglyph.

Per veure formes comuns d’ajustar la col·locació de les lletres d’assaig, consulteu Donar format al text. Per a un control més precís, consulteu break-alignable-interface a la secció Alineació d’objectes.

El fitxer ‘scm/translation-functions.scm’ conté les definicions de format-mark-numbers i de format-mark-letters. Es poden utilitzar com a inspiració per escriure altres funcions per donar format.

Vegeu també

Referència de la notació: El tipus de lletra Emmentaler, Donar format al text, Alineació d’objectes.

Fitxers d’inici: ‘scm/translation-functions.scm’.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: MarkEvent, Mark_engraver, RehearsalMark.

1.2.6 Temes especials de ritme

Notes d’adorn

Els mordents i les notes d’adorn són ornaments musicals, impresos a un tipus de lletra més petita i no ocupen cap temps lògic addicional al compàs.

\relative {
  c''4 \grace b16 a4(
  \grace { b16 c16 } a2)
}

Hi ha tres tipus possibles de notes d’adorn; la acciaccatura o mordent d’una nota (una nota d’adorn sense mesura que s’indica mitjançant una nota lligada i amb la clau ratllada) i la appoggiatura, que agafa una fracció fixa de la nota principal a la que s’adjunta, i que s’imprimeix sense ratllar. És possible escriure una nota d’adorn amb la plica ratllada, com la acciaccatura però sense la lligadura, com per col·locar-la entre notes que estan lligades entre sí, utilitzant la funció \slashedGrace.

\relative {
  \acciaccatura d''8 c4
  \appoggiatura e8 d4
  \acciaccatura { g16 f } e2
  \slashedGrace a,8 g4
  \slashedGrace b16 a4(
  \slashedGrace b8 a2)
}

La col·locació de notes d’adorn se sincronitza entres els diferents pentagrames. A l’exemple següent, hi ha dues semicorxeres d’adorn per a cada corxera d’adorn:

<<
  \new Staff \relative { e''2 \grace { c16 d e f } e2 }
  \new Staff \relative { c''2 \grace { g8 b } c2 }
>>

Si volem acabar una nota amb un adorn, usem l’ordre \afterGrace. Agafa dos argument: la nota principal, i les notes d’adorn que segueixen a la nota principal.

\relative { c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1 }

Això posa les notes d’adorn després d’un espai que dura 3/4 de la longitud de la nota principal. La fracció predeterminada de 3/4 es pot canviar establint afterGraceFraction. L’exemple següent mostra el resultat d’establir l’espai en el seu valor predeterminat, en 15/16, i per últim en 1/2 de la nota principal.

<<
  \new Staff \relative {
    c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1
  }
  \new Staff \relative {
    #(define afterGraceFraction (cons 15 16))
    c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1
  }
  \new Staff \relative {
    #(define afterGraceFraction (cons 1 2))
    c''1 \afterGrace d1 { c16[ d] } c1
  }
>>

L’espai entre la nota principal i la d’adorn també es pot especificar usant espaiadors. L’exemple següent situa la nota d’adorn després d’un espai que dura 7/8 de la nota principal.

\new Voice \relative {
  <<
    { d''1^\trill_( }
    { s2 s4. \grace { c16 d } }
  >>
  c1)
}

Una expressió musical \grace introdueix ajustos de tipus de lletra especials, per exemple per produir un tipus de lletra més petit i per fixes les direccions. Per això, quan s’introdueixen ajustaments per a la presentació, han d’anar dins de l’expressió d’adorn. Les sobreescriptures s’han de revertir també dins de l’expressió d’adorn. Aquí, la direcció predeterminada de la plica de la nota d’adorn se sobreescriu i després es reverteix.

\new Voice \relative {
  \acciaccatura {
    \stemDown
    f''16->
    \stemNeutral
  }
  g4 e c2
}

Fragments de codi seleccionats

Using grace note slashes with normal heads

The slash through the stem found in acciaccaturas can be applied in other situations.

\relative c'' {
  \override Flag.stroke-style = #"grace"
  c8( d2) e8( f4)
}

Tweaking grace layout within music

The layout of grace expressions can be changed throughout the music using the functions add-grace-property and remove-grace-property. The following example undefines the Stem direction for this grace, so that stems do not always point up, and changes the default note heads to crosses.

\relative c'' {
  \new Staff {
    $(remove-grace-property 'Voice 'Stem 'direction)
    $(add-grace-property 'Voice 'NoteHead 'style 'cross)
    \new Voice {
       \acciaccatura { f16 } g4
       \grace { d16 e } f4
       \appoggiatura { f,32 g a } e2
    }
  }
}

Redefining grace note global defaults

The global defaults for grace notes are stored in the identifiers startGraceMusic, stopGraceMusic, startAcciaccaturaMusic, stopAcciaccaturaMusic, startAppoggiaturaMusic and stopAppoggiaturaMusic, which are defined in the file ly/grace-init.ly. By redefining them other effects may be obtained.

startAcciaccaturaMusic = {
  <>(
  \override Flag.stroke-style = #"grace"
  \slurDashed
}

stopAcciaccaturaMusic = {
  \revert Flag.stroke-style
  \slurSolid
  <>)
}

\relative c'' {
  \acciaccatura d8 c1
}

Positioning grace notes with floating space

Setting the property 'strict-grace-spacing makes the musical columns for grace notes ’floating’, i.e., decoupled from the non-grace notes: first the normal notes are spaced, then the (musical columns of the) graces are put left of the musical columns for the main notes.

\relative c'' {
  <<
    \override Score.SpacingSpanner.strict-grace-spacing = ##t
    \new Staff \new Voice {
      \afterGrace c4 { c16[ c8 c16] }
      c8[ \grace { b16 d } c8]
      c4 r
    }
    \new Staff {
      c16 c c c c c c c c4 r
    }
  >>
}

Vegeu també

Glossari musical: grace notes, acciaccatura, appoggiatura.

Referència de la notació: Escalat de les duracions, Barres manuals.

Fitxers d’inici: ‘ly/grace-init.ly’.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament intern: GraceMusic, Grace_beam_engraver, Grace_auto_beam_engraver, Grace_engraver, Grace_spacing_engraver.

Advertiments i problemes coneguts

Una acciaccatura de diverses notes amb una barra s’imprimeix sense ratllar, i té exactament la mateixa aparença que una appoggiatura de diverses notes amb barra.

La sincronització de les notes d’adorn també pot portar sorpreses. La notació de pentagrames, com ara armadures, línies divisòries, etc., també se sincronitzen. Aneu amb cura quan barregeu pentagrames amb adorns i sense adorns, per exemple

<<
  \new Staff \relative { e''4 \bar ".|:" \grace c16 d2. }
  \new Staff \relative { c''4 \bar ".|:" d2. }
>>

Això es pot remeiar inserint desplaçaments d’adorn de les duracions corresponents als altres pentagrames. Per a l’exemple anterior

<<
  \new Staff \relative { e''4 \bar ".|:" \grace c16 d2. }
  \new Staff \relative { c''4 \bar ".|:" \grace s16 d2. }
>>

És obligatori usar l’ordre \grace per a la part dels desplaçaments, fins i tot si la part visual usa \acciaccatura o \appoggiatura perquè en cas contrari s’imprimeix una lligadura lletja que connecta a la nota d’adorn invisible amb la nota següent.

Les seccions d’adorn sols s’han d’usar dins d’expressions de música seqüencials. No estan contemplats ni el niuat ni la juxtaposició de seccions d’adorn, i podria produir fallades i altres errors.

Cada nota d’adorn a la sortida MIDI té una longitud que és 1/4 de la seva duració real. Si la duració combinada de les notes d’adorn és més gran que la longitud de la nota precedent, es genera un error “Retrocedint al temps MIDI”. Teniu dues opcions: en primer lloc, podeu fer més curta la duració de les notes d’adorn, per exemple:

c'8 \acciaccatura { c'8[ d' e' f' g'] }

es converteix a:

c'8 \acciaccatura { c'16[ d' e' f' g'] }

Una altra opció és canviar explícitament la duració musical:

c'8 \acciaccatura { \scaleDurations 1/2 { c'8[ d' e' f' g'] } }

Vegeu Escalat de les duracions.

Alinear amb una cadenza

A un context orquestral, les cadenzas presenten un problema espacial: en construir una partitura que te una cadenza, tots els altres instruments han de saltar tantes notes com la longitud de la cadenza, ja que en cas contrari començaran massa aviat o massa tard.

Una solució a aquest problema són les funcions mmrest-of-length i skip-of-length. Aquestes funcions de l’Scheme agafen un fragment de música com a argument i generen un \skip o silenci multicompàs de la longitud exacta del fragment.

MyCadenza = \relative {
  c'4 d8 e f g g4
  f2 g4 g
}

\new GrandStaff <<
  \new Staff {
    \MyCadenza c'1
    \MyCadenza c'1
  }
  \new Staff {
    #(mmrest-of-length MyCadenza)
    c'1
    #(skip-of-length MyCadenza)
    c'1
  }
>>

Vegeu també

Glossari musical: cadenza.

Fragments de codi: Rhythms.

Gestió del temps

El temps esta administrat per Timing_translator, que de forma predeterminada es troba al context de Score. S’afegeix un àlies, Timing, al context que en el qual es col·loca el Timing_translator. Per assegurar que està disponible l’àlies Timing, potser heu de crear explícitament una instància del context contenidor (com Voice o Staff).

S’usen les següents propietats de Timing per seguir la pista del temps dins de la partitura.

currentBarNumber

El número de compàs en curs. Per veure un exemple que mostra l’sú d’aquesta propietat, consulteu Numeració de compassos.

measureLength

La longitud dels compassos dins de la indicació actual de compàs. Per a un 4/4 això és 1, i per al 6/8 és 3/4. El seu valor determina quan s’insereixen les línies divisòries i com es generen les barres automàtiques.

measurePosition

El punt en el qual ens trobem dins del compàs. Aquesta quantitat es reinicia restant measureLength cada cop que s’assoleix o s’excedeix measureLength. Quan això passa, s’incrementa currentBarNumber.

timing

Si té un valor vertader, les variables anteriors s’actualitzen a cada pas del temps, quan té un valor fals, el gravador es queda al compàs actual indefinidament.

El compte del temps es pot canviar establint el valor de qualsevol d’aquestes variables explícitament. A l’exemple següent, s’imprimeix la indicació de compàs predeterminada 4/4, però measureLength s’ajusta a 5/4. Als 4/8 fins el tercer compàs, la posició measurePosition s’avança en 1/8 fins a 5/8, escurçant aquest compàs en 1/8. Aleshores, la següent línia divisòria cau en 9/8 en comptes de fer-ho en 5/4.

\new Voice \relative {
  \set Timing.measureLength = #(ly:make-moment 5/4)
  c'1 c4 |
  c1 c4 |
  c4 c
  \set Timing.measurePosition = #(ly:make-moment 5/8)
  b4 b b8 |
  c4 c1 |
}

Com s’il·lustra a l’exemple, ly:make-moment n m construeix una duració de la fracció d’una rodona. Per exemple, ly:make-moment 1 8 és una duració d’una corxera i ly:make-moment 7 16 és la duració de set semicorxeres.

Vegeu també

Referència de la notació: Numeració de compassos, Música sense compassos.

Fragments de codi: Rhythms.

Referència de funcionament interno: Timing_translator, Score.

1.3 Expressions

Aquesta secció relaciona diverses marques d’expressió que es poden crear a una partitura.

1.3.1 Expressions annexades a les notes

Aquesta secció explica com crear marques expressives que estan aplicades a notes: articulacions, ornaments i matisos. També es tracten els mètodes per crear les marques dinàmiques.

Articulacions i ornaments

Es poden annexar a les notes un ample ventall de símbols per denotar articulacions, adorns i altres indicacions d’execució, utilitzant la sintaxi següent:

nota\nom

La llista de possibles valors de nom està a Llista d’articulacions. Per exemple

\relative {
  c''4\staccato c\mordent b2\turn
  c1\fermata
}

Algunes d’aquestes articulacions tenen abreviatures que faciliten la seva escriptura. Les abreviatures s’escriuen a darrere del nom de la nota, i la seva sintaxi consisteix en un guió - seguit d’un símbol que especifica l’articulació. Existeixen abreviatures prededefinides per al marcato, stopped (nota apagada), tenuto, staccatissimo, accent (acent), staccato (picat), i portato. La sortida corresponent a aquestes articulacions apareix de la manera següent:

\relative {
  c''4-^ c-+ c-- c-!
  c4-> c-. c2-_
}

Les regles per a la col·locació predeterminada de les articulacions es troben definides al fitxer ‘scm/script.scm’. Les articulacions i ornaments es poden col·locar manualment per sobre o per sota del pentagrama; vegeu Direcció i posició.

Les articulacions són objectes Script. Les seves propietats es descriuen de forma més completa a Script.

Les articulacions es poden adjuntar als silencis així com a les notes, pero no es poden ajuntar a silencis multicompàs. Hi ha disponible una ordre predefinida especial, \fermataMarkup, per annexar un calderó a un silenci multicompàs (i sols a un silenci multicompàs). L’ordre crea un objecte MultiMeasureRestText.

\override Script.color = #red
\override MultiMeasureRestText.color = #blue
a'2\fermata r\fermata
R1\fermataMarkup

A més d’articulacions, es poden adjuntar textos i elements de marcatge de les notes. Vegeu Scripts de text.

Per veure més informació quant a l’ordenació dels elements Script i TextScript que s’annexen a les notes, consulteu Col·locació dels objectes.

Fragments de codi seleccionats

Modifying default values for articulation shorthand notation

The shorthands are defined in ‘ly/script-init.ly’, where the variables dashHat, dashPlus, dashDash, dashBar, dashLarger, dashDot, and dashUnderscore are assigned default values. The default values for the shorthands can be modified. For example, to associate the -+ (dashPlus) shorthand with the trill symbol instead of the default + symbol, assign the value trill to the variable dashPlus:

\relative c'' { c1-+ }

dashPlus = "trill"

\relative c'' { c1-+ }

Controlling the vertical ordering of scripts

The vertical ordering of scripts is controlled with the 'script-priority property. The lower this number, the closer it will be put to the note. In this example, the TextScript (the sharp symbol) first has the lowest priority, so it is put lowest in the first example. In the second, the prall trill (the Script) has the lowest, so it is on the inside. When two objects have the same priority, the order in which they are entered determines which one comes first.

\relative c''' {
  \once \override TextScript.script-priority = #-100
  a2^\prall^\markup { \sharp }

  \once \override Script.script-priority = #-100
  a2^\prall^\markup { \sharp }
}

Creating a delayed turn

Creating a delayed turn, where the lower note of the turn uses the accidental, requires several overrides. The outside-staff-priority property must be set to #f, as otherwise this would take precedence over the avoid-slur property. Changing the fractions 2/3 and 1/3 adjusts the horizontal position.

\relative c'' {
  c2*2/3 ( s2*1/3\turn d4) r
  <<
    { c4.( d8) }
    { s4 s\turn }
  >>
  \transpose c d \relative c'' <<
    { c4.( d8) }
    {
      s4
      \once \set suggestAccidentals = ##t
      \once \override AccidentalSuggestion.outside-staff-priority = ##f
      \once \override AccidentalSuggestion.avoid-slur = #'inside
      \once \override AccidentalSuggestion.font-size = -3
      \once \override AccidentalSuggestion.script-priority = -1
      \single \hideNotes
      b8-\turn \noBeam
      s8
    }
  >>
}

Vegeu també

Glossari musical: tenuto, accent, staccato, portato.

Manual d’aprenentatge: Col·locació dels objectes.

Referència de la notació: Scripts de text, Direcció i posició, Llista d’articulacions, Refilets.

Fitxers instal·lats: ‘scm/script.scm’.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: Script, TextScript.

Matisos dinàmics

Les marques dinàmiques de matís absolut s’especifiquen usant una ordre després d’una nota: c4\ff. Les marques dinàmiques disponibles són \ppppp, \pppp, \ppp, \pp, \p, \mp, \mf, \f, \ff, \fff, \ffff, \fffff, \fp, \sf, \sff, \sp, \spp, \sfz i \rfz. Les indicaciones dinàmiques es poden col·locar manulament per sobre o per sota del pentagrama; per veure més detalls, consulteu Direcció i posició.

\relative c'' {
  c2\ppp c\mp
  c2\rfz c^\mf
  c2_\spp c^\ff
}

Una indicació de crescendo s’inicia amb \< i s’acaba amb \!, amb un matís absolut o amb una altra indicació de crescendo o de descrescendo. Una indicació de decrescendo comença amb \> i acaba també amb \!, amb un matís dinàmic absolut o amb una altra indicació de crescendo o de decrescendo. Es poden usar \cr i \decr en lloc de \< i \>. De forma predeterminada, es graven reguladors en angle quan es fa servir aquesta notació.

\relative c'' {
  c2\< c\!
  d2\< d\f
  e2\< e\>
  f2\> f\!
  e2\> e\mp
  d2\> d\>
  c1\!
}

Un regulador acabat mitjançant \! finalitza a la vora dreta de la nota que porta el \! annexat. En el cas en el qual estigui acabat amb el començament d’una altra indicació crescendo o decrescendo, acabarà al centre de la nota que té annexada la següent indicació \< o \>. El regulador següent començarà aleshores a la vora dreta de la mateixa nota en comptes de la vora esquerra, com seria normal si hagués acabaat amb \! prèviament.

\relative {
  c''1\< | c4 a c\< a | c4 a c\! a\< | c4 a c a\!
}

Els reguladors que acaben amb indicacions dinàmiques absolutes en lloc d’amb \! també es graven de manera semblant. Tanmateix, la longitud de la pròpia indicació dinàmica pot alterar el punt en el qual finalitza el regulador anterior.

\relative {
  c''1\< | c4 a c\mf a | c1\< | c4 a c\ffff a
}

Es requereixen silencis espaiadors per tipografiar diverses indicacions dinàmiques sobre una sola nota. Això és útil especialment per afegir un crescendo i un decrescendo a la mateixa nota:

\relative {
  c''4\< c\! d\> e\!
  << f1 { s4 s4\< s4\> s4\! } >>
}

Es pot fer servir l’ordre \espressivo per indicar un crescendo o un decrescendo sobra la mateixa nota. Tanmateix, noteu que aquesta indicació està implementada com una articulació, no com una expressió dinàmica.

\relative {
  c''2 b4 a
  g1\espressivo
}

Les indicacions de crescendo textuals s’inicien amb \cresc. Els decrescendos textuals s’inicien amb \decresc o amb \dim. Es tracen líniies extensores quan cal.

\relative {
  g'8\cresc a b c b c d e\mf |
  f8\decresc e d c e\> d c b |
  a1\dim ~ |
  a2. r4\! |
}

També poden substituir-se els reguladors gràfics per canvis de dinàmica textuals:

\relative c'' {
  \crescTextCresc
  c4\< d e f\! |
  \dimTextDecresc
  g4\> e d c\! |
  \dimTextDecr
  e4\> d c b\! |
  \dimTextDim
  d4\> c b a\! |
  \crescHairpin
  \dimHairpin
  c4\< d\! e\> d\! |
}

Per crear noves indicacions de matís absolut o de text que s’han d’alinear amb els matisos; vegeu Indicacions dinàmiques contemporànies.

La col·locació vertical de les indicacions de dinàmica es gestiona per part de DynamicLineSpanner.

Hi ha disponible un context Dynamics per gravar les indicacions de matís dinàmic en la seva pròpia línia horitzontal. Useu silencis de separació per indicar els temps (les notes que estan dins d’un context Dynamics també ocupen temps musical, però no s’imprimeixen). El context Dynamics pot contenir altres elements com inscripcions textuals, objectes extensors de text i indicacions de pedal de piano.

<<
  \new Staff \relative {
    c'2 d4 e |
    c4 e e,2 |
    g'4 a g a |
    c1 |
  }
  \new Dynamics {
    s1\< |
    s1\f |
    s2\dim s2-"rit." |
    s1\p |
  }
>>

Instruccions predefinides

\dynamicUp, \dynamicDown, \dynamicNeutral, \crescTextCresc, \dimTextDim, \dimTextDecr, \dimTextDecresc, \crescHairpin, \dimHairpin.

Fragments de codi seleccionats

Setting hairpin behavior at bar lines

If the note which ends a hairpin falls on a downbeat, the hairpin stops at the bar line immediately preceding. This behavior can be controlled by overriding the 'to-barline property.

\relative c'' {
  e4\< e2.
  e1\!
  \override Hairpin.to-barline = ##f
  e4\< e2.
  e1\!
}

Setting the minimum length of hairpins

If hairpins are too short, they can be lengthened by modifying the minimum-length property of the Hairpin object.

\relative c'' {
  c4\< c\! d\> e\!
  << f1 { s4 s\< s\> s\! } >>
  \override Hairpin.minimum-length = #5
  << f1 { s4 s\< s\> s\! } >>
}

Printing hairpins using al niente notation

Hairpin dynamics may be printed with a circled tip (“al niente” notation) by setting the circled-tip property of the Hairpin object to #t.

\relative c'' {
  \override Hairpin.circled-tip = ##t
  c2\< c\!
  c4\> c\< c2\!
}

Printing hairpins in various styles

Hairpin dynamics may be created in a variety of styles.

\relative c'' {
  \override Hairpin.stencil = #flared-hairpin
  a4\< a a a\f
  a4\p\< a a a\ff
  a4\sfz\< a a a\!
  \override Hairpin.stencil = #constante-hairpin
  a4\< a a a\f
  a4\p\< a a a\ff
  a4\sfz\< a a a\!
  \override Hairpin.stencil = #flared-hairpin
  a4\> a a a\f
  a4\p\> a a a\ff
  a4\sfz\> a a a\!
  \override Hairpin.stencil = #constante-hairpin
  a4\> a a a\f
  a4\p\> a a a\ff
  a4\sfz\> a a a\!
}

Vertically aligned dynamics and textscripts

All DynamicLineSpanner objects (hairpins and dynamic texts) are placed with their reference line at least 'staff-padding from the staff, unless other notation forces them to be farther. Setting 'staff-padding to a sufficiently large value aligns the dynamics.

The same idea, together with \textLengthOn, is used to align the text scripts along their baseline.

music = \relative c' {
  a'2\p b\f
  e4\p f\f\> g, b\p
  c2^\markup { \huge gorgeous } c^\markup { \huge fantastic }
}

{
  \music
  \break
  \override DynamicLineSpanner.staff-padding = #3
  \textLengthOn
  \override TextScript.staff-padding = #1
  \music
}

Hiding the extender line for text dynamics

Text style dynamic changes (such as cresc. and dim.) are printed with a dashed line showing their extent. This line can be suppressed in the following way:

\relative c'' {
  \override DynamicTextSpanner.style = #'none
  \crescTextCresc
  c1\< | d | b | c\!
}

Changing text and spanner styles for text dynamics

The text used for crescendos and decrescendos can be changed by modifying the context properties crescendoText and decrescendoText.

The style of the spanner line can be changed by modifying the 'style property of DynamicTextSpanner. The default value is 'dashed-line, and other possible values include 'line, 'dotted-line and 'none.

\relative c'' {
  \set crescendoText = \markup { \italic { cresc. poco } }
  \set crescendoSpanner = #'text
  \override DynamicTextSpanner.style = #'dotted-line
  a2\< a
  a2 a
  a2 a
  a2 a\mf
}

Vegeu també

Glossari musical: al niente, crescendo, decrescendo, hairpin.

Manual d’aprenentatge: Articulacions i matisos dinàmics.

Referència de la notació: Direcció i posició, Indicacions dinàmiques contemporànies, Enriquiment de la sortida MIDI, Control de les dinàmiques del MIDI.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: DynamicText, Hairpin, DynamicLineSpanner, Dynamics.

Indicacions dinàmiques contemporànies

La menara més fàcil de crear indicacions dinàmiques és usar objectes de marcatge (\markup).

moltoF = \markup { molto \dynamic f }

\relative {
  <d' e>16_\moltoF <d e>
  <d e>2..
}

En el mode de marcatge es poden crear indicacions dinàmiques editorials (entre parèntesis o claus). La sintaxi del mode de marcatge es descriu a Donar format al text.

roundF = \markup {
    \center-align \concat { \bold { \italic ( }
           \dynamic f \bold { \italic ) } } }
boxF = \markup { \bracket { \dynamic f } }
\relative {
  c'1_\roundF
  c1_\boxF
}

Les indicacions dinàmiques senzilles i centrades es creen fàcilment amb la funció make-dynamic-script.

sfzp = #(make-dynamic-script "sfzp")
\relative {
  c'4 c c\sfzp c
}

En general make-dynamic-script agafa qualsevol objecte de marcatge com a argument. El tipus de lletra de matisos sols conté els caràcters f, m, p, r, s y z, per la qual cosa si desitgeu obtenir una indicació dinàmica que inclogui text normal o signes de puntuació, cal fer servir ordres de marcatge que retornin els ajustaments de la família de tipus de lletra i la seva codificació a las del text normal, per exemple \normal-text. L’interès de la utilització de make-dynamic-script en lloc d’un element de marcatge corrent radica en assegurar l’alineació vertical dels objectes de marcatge i reguladors que s’apliquen al mateix cap de nota.

roundF = \markup { \center-align \concat {
           \normal-text { \bold { \italic ( } }
           \dynamic f
           \normal-text { \bold { \italic ) } } } }
boxF = \markup { \bracket { \dynamic f } }
mfEspress = \markup { \center-align \line {
              \hspace #3.7 mf \normal-text \italic espress. } }
roundFdynamic = #(make-dynamic-script roundF)
boxFdynamic = #(make-dynamic-script boxF)
mfEspressDynamic = #(make-dynamic-script mfEspress)
\relative {
  c'4_\roundFdynamic\< d e f
  g,1~_\boxFdynamic\>
  g1
  g'1~\mfEspressDynamic
  g1
}

Es pot utilitzar en el seu lloc la forma Scheme del mode de marcatge. La seva sintaxi s’explica a

Se puede utilizar en su lugar la forma Scheme del modo de marcado. Su sintaxis se explica en Construcció de marcatge en Scheme.

moltoF = #(make-dynamic-script
            (markup #:normal-text "molto"
                    #:dynamic "f"))
\relative {
  <d' e>16 <d e>
  <d e>2..\moltoF
}

Per alinear el text del matís dinàmic a l’esquerra en lloc de centrar-lo sobre una nota, utilitzeu un \tweak:

moltoF = \tweak DynamicText.self-alignment-X #LEFT
         #(make-dynamic-script
            (markup #:normal-text "molto"
                    #:dynamic "f"))
\relative {
  <d' e>16 <d e>
  <d e>2..\moltoF <d e>1
}

Els ajustos per als tipus de lletra en mode de marcatge es descriuen a Selecció del tipus de lletra i la seva mida.

Vegeu també

Referència de la notació: Donar format al text, Selecció del tipus de lletra i la seva mida, Enriquiment de la sortida MIDI, Control de les dinàmiques del MIDI.

Extensió del LilyPond: Construcció de marcatge en Scheme.

Fragments de codi: Expressive marks.

1.3.2 Marques expressives en forma corba

Aquesta secció explica com crear diverses marques expressives amb forma corba: lligagures d’expressió i de fraseig, respiracions, caigudes i elevacions de to.

Lligadures d’expressió

Les lligadures d’expressió s’introdueixen utilitzant parèntesis:

\relative {
  f''4( g a) a8 b(
  a4 g2 f4)
  <c e>2( <b d>2)
}

Les lligadures d’expressió es poden col·locar manualment per sobre o per sota de les notes; vegeu Direcció i posició.

S’ha de tenir cura amb les lligadures d’expressió simultànies o superposades. En gairebé tots els casos, les lligadures d’expressió externes indiquen, certament, fraseig, i les lligadures de fraseig poden superposar-se amb les lligadures d’expressió normals, vegeu Lligadures de fraseig. Quan calen diverses lligadures d’expressió normals dins d’una sola veu, els començament i els finals corresponents de les lligadures s’han d’etiquetar precedint-los per \= seguit d’un número o cadena de caràcters que la identifiqui.

\fixed c' {
  <c~ f\=1( g\=2( >2 <c e\=1) a\=2) >
}

Les lligadures d’expressió poden ser contínues, discontínues o de punts. L’estil predeterminat de les lligadures d’expressió és el continu:

\relative {
  c'4( e g2)
  \slurDashed
  g4( e c2)
  \slurDotted
  c4( e g2)
  \slurSolid
  g4( e c2)
}

També es pot fer que les lligadures d’expressió siguin semi-discontínues (la primera meitat discontínua i la segona meitat contínua) o semi-contínues (la primera meitat contínua i la segona discontínua):

\relative {
  c'4( e g2)
  \slurHalfDashed
  g4( e c2)
  \slurHalfSolid
  c4( e g2)
  \slurSolid
  g4( e c2)
}

Es poden definir patrons de discontinuïtat per a les lligadures d’expressió:

\relative {
  c'4( e g2)
  \slurDashPattern #0.7 #0.75
  g4( e c2)
  \slurDashPattern #0.5 #2.0
  c4( e g2)
  \slurSolid
  g4( e c2)
}

Instruccions predefinides

\slurUp, \slurDown, \slurNeutral, \slurDashed, \slurDotted, \slurHalfDashed, \slurHalfSolid, \slurDashPattern, \slurSolid.

Fragments de codi seleccionats

Using double slurs for legato chords

Some composers write two slurs when they want legato chords. This can be achieved by setting doubleSlurs.

\relative c' {
  \set doubleSlurs = ##t
  <c e>4( <d f> <c e> <d f>)
}

Positioning text markups inside slurs

Text markups need to have the outside-staff-priority property set to false in order to be printed inside slurs.

\relative c'' {
  \override TextScript.avoid-slur = #'inside
  \override TextScript.outside-staff-priority = ##f
  c2(^\markup { \halign #-10 \natural } d4.) c8
}

Making slurs with complex dash structure

Slurs can be made with complex dash patterns by defining the dash-definition property. dash-definition is a list of dash-elements. A dash-element is a list of parameters defining the dash behavior for a segment of the slur.

The slur is defined in terms of the bezier parameter t which ranges from 0 at the left end of the slur to 1 at the right end of the slur. dash-element is a list (start-t stop-t dash-fraction dash-period). The region of the slur from start-t to stop-t will have a fraction dash-fraction of each dash-period black. dash-period is defined in terms of staff spaces. dash-fraction is set to 1 for a solid slur.

\relative c' {
  \once \override
    Slur.dash-definition = #'((0 0.3 0.1 0.75)
                                (0.3 0.6 1 1)
                                (0.65 1.0 0.4 0.75))
  c4( d e f)
  \once \override
    Slur.dash-definition = #'((0 0.25 1 1)
                                (0.3 0.7 0.4 0.75)
                                (0.75 1.0 1 1))
  c4( d e f)
}

Vegeu també

Glossari musical: slur.

Manual d’aprenentatge: Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures

Referència de la notació: Direcció i posició, Lligadures de fraseig.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament interno: Slur.

Lligadures de fraseig

Les lligadures de fraseig (o marques de fraseig) que indiquen una frase musical s’escriuen usant les ordres \( i \) respectivament:

\relative {
  c''4\( d( e) f(
  e2) d\)
}

Tipogràficament, la lligadura de fraseig es comporta gairebé exactament igual que una lligadura d’expressió normal. Tanmateix, es tracten com a objectes diferents. Una \slurUp no tindrà cap efecte sobre una lligadura de fraseig. El fraseig es pot col·locar manualment per sobre o per sota de les notes; vegeu Direcció i posició.

Les lligadures de fraseig simultànies o superposades s’introdueixen usant \= igual que es fa amb les lligadures d’expressió normals, vegeu Lligadures d’expressió.

Les lligadures de fraseig poden ser contínues, de punts o de ratlles. L’estil predeterminat per a les lligadures de fraseig és el continu:

\relative {
  c'4\( e g2\)
  \phrasingSlurDashed
  g4\( e c2\)
  \phrasingSlurDotted
  c4\( e g2\)
  \phrasingSlurSolid
  g4\( e c2\)
}

Es pot fer també que les lligadures de fraseig siguin semi-dicontínues (la primera meitat discontínua i la segona meitat contínua) o semi-continues (la primera meitat contínua i la segona meitat discontínua):

\relative {
  c'4\( e g2\)
  \phrasingSlurHalfDashed
  g4\( e c2\)
  \phrasingSlurHalfSolid
  c4\( e g2\)
  \phrasingSlurSolid
  g4\( e c2\)
}

Es poden definir patrons de discontinuïtat per a les lligadures de fraseig:

\relative {
  c'4\( e g2\)
  \phrasingSlurDashPattern #0.7 #0.75
  g4\( e c2\)
  \phrasingSlurDashPattern #0.5 #2.0
  c4\( e g2\)
  \phrasingSlurSolid
  g4\( e c2\)
}

Les definicions de patrons de discontinuïtat tenen la mateixa estructura que les definicions de patrons de discontinuïtat de les lligadures d’expressió. Per veure més informació sobre els patrons de discontinuïtat complexos, consulteu els fragments de codi sota Lligadures d’expressió.

Instruccions predefinides

\phrasingSlurUp, \phrasingSlurDown, \phrasingSlurNeutral, \phrasingSlurDashed, \phrasingSlurDotted, \phrasingSlurHalfDashed, \phrasingSlurHalfSolid, \phrasingSlurDashPattern, \phrasingSlurSolid.

Vegeu també

Manual de aprenentatge: Quant a la impossibilitat de niuar claus i lligadures

Referència de la notació: Direcció i posició, Lligadures d’expressió.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: PhrasingSlur.

Marques de respiració

Les respiracions s’introdueixen utilitzant \breathe:

{ c''2. \breathe d''4 }

A diferència d’altres marques d’expressió, els símbols de respiració no estan associats amb la nota anterior, sinó que són esdeveniments independents. Per això, totes les marques d’expressió que estan annexades a la nota anterior, qualsevol claudàtor que indiqui barrat manual i qualsevol parèntesi que indiqui lligadures d’expressió i de fraseig, s’han d’escriure abans de \breathe.

Les marques de respiració donen per acabades les barres automàtiques; per anul·lar aquest comportament, consulteu Barres manuals.

\relative { c''8 \breathe d e f g2 }

A la notació antiga, es contemplen els indicadors musicals per a les marques de respiració, o divisiones. Per veure més detalls, consulteu Divisiones.

Fragments de codi seleccionats

Changing the breath mark symbol

The glyph of the breath mark can be tuned by overriding the text property of the BreathingSign layout object with any markup text.

\relative c'' {
  c2
  \override BreathingSign.text =
    \markup { \musicglyph "scripts.rvarcomma" }
  \breathe
  d2
}

Using a tick as the breath mark symbol

Vocal and wind music frequently uses a tick mark as a breathing sign. This indicates a breath that subtracts a little time from the previous note rather than causing a short pause, which is indicated by the comma breath mark. The mark can be moved up a little to take it away from the stave.

\relative c'' {
  c2
  \breathe
  d2
  \override BreathingSign.Y-offset = #2.6
  \override BreathingSign.text =
    \markup { \musicglyph "scripts.tickmark" }
  c2
  \breathe
  d2
}

Inserting a caesura

Caesura marks can be created by overriding the 'text property of the BreathingSign object. A curved caesura mark is also available.

\relative c'' {
  \override BreathingSign.text = \markup {
    \musicglyph "scripts.caesura.straight"
  }
  c8 e4. \breathe g8. e16 c4

  \override BreathingSign.text = \markup {
    \musicglyph "scripts.caesura.curved"
  }
  g8 e'4. \breathe g8. e16 c4
}

Vegeu també

Glossari musical: caesura.

Referència de la notació: Divisiones.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament intern: BreathingEvent, BreathingSign, Breathing_sign_engraver.

Caigudes i elevacions

Es poden expressar caigudes y elevacions de to (falls i doits) afegides a les notes mitjançant l’ordre \bendAfter. La direcció de la caiguda i elevació s’indica amb un signe de més o menys (a dalt o a sota). El número indica l’interval d’alçades sobre el qual s’estén la caiguda o elevació partint de la nota principal.

\relative c'' {
  c2\bendAfter #+4
  c2\bendAfter #-4
  c2\bendAfter #+6.5
  c2\bendAfter #-6.5
  c2\bendAfter #+8
  c2\bendAfter #-8
}

Fragments de codi seleccionats

Adjusting the shape of falls and doits

The shortest-duration-space property may be tweaked to adjust the shape of falls and doits.

\relative c'' {
  \override Score.SpacingSpanner.shortest-duration-space = #4.0
  c2-\bendAfter #5
  c2-\bendAfter #-4.75
  c2-\bendAfter #8.5
  c2-\bendAfter #-6
}

Vegeu també

Glossari musical: fall, doit.

Fragments de codi Expressive marks.

1.3.3 Marques expressives en forma de línies

Aquesta secció explica com crear diverses marques d’expressió que segueixen un camí lineal: glissandi, arpegis i refilets.

Glissando

Es crea un glissando afegint \glissando després de la nota:

\relative {
  g'2\glissando g'
  c2\glissando c,
  \afterGrace f,1\glissando f'16
}

Un glissando pot connectar notes d’un pentagrama a un altre:

\new PianoStaff <<
  \new Staff = "right" {
    e'''2\glissando
    \change Staff = "left"
    a,,4\glissando
    \change Staff = "right"
    b''8 r |
  }
  \new Staff = "left" {
    \clef bass
    s1
  }
>>

Un glissando pot connectar les notes dins d’un acord. Si cal fer quelcom que no sigui una connexió d’una nota amb una altra entre els dos acords, les connexions entre les notes venen definides per mitjà de \glissandoMap, on les notes d’un acord se suposen numerades, començant de zero, en l’ordre en el qual apareixen en el codi d’entrada del fitxer ‘.ly’.

\relative {
  <c' e>1\glissando g' |
  <c, e>1\glissando |
  <g' b> |
  \break
  \set glissandoMap = #'((0 . 1) (1 . 0))
  <c, g'>1\glissando |
  <d a'> |
  \set glissandoMap = #'((0 . 0) (0 . 1) (0 . 2))
  c1\glissando |
  <d f a> |
  \set glissandoMap = #'((2 . 0) (1 . 0) (0 . 1))
  <f d a'>1\glissando |
  <c c'> |
}

Es poden crear diversos tipus de glissando. Per veure més detalls, consulteu Estils de línia.

Fragments de codi seleccionats

Contemporary glissando

A contemporary glissando without a final note can be typeset using a hidden note and cadenza timing.

\relative c'' {
  \time 3/4
  \override Glissando.style = #'zigzag
  c4 c
  \cadenzaOn
  c4\glissando
  \hideNotes
  c,,4
  \unHideNotes
  \cadenzaOff
  \bar "|"
}

Adding timing marks to long glissandi

Skipped beats in very long glissandi are sometimes indicated by timing marks, often consisting of stems without noteheads. Such stems can also be used to carry intermediate expression markings.

If the stems do not align well with the glissando, they may need to be repositioned slightly.

glissandoSkipOn = {
  \override NoteColumn.glissando-skip = ##t
  \hide NoteHead
  \override NoteHead.no-ledgers = ##t
}

glissandoSkipOff = {
  \revert NoteColumn.glissando-skip
  \undo \hide NoteHead
  \revert NoteHead.no-ledgers
}

\relative c'' {
  r8 f8\glissando
  \glissandoSkipOn
  f4 g a a8\noBeam
  \glissandoSkipOff
  a8

  r8 f8\glissando
  \glissandoSkipOn
  g4 a8
  \glissandoSkipOff
  a8 |

  r4 f\glissando \<
  \glissandoSkipOn
  a4\f \>
  \glissandoSkipOff
  b8\! r |
}

Making glissandi breakable

Setting the breakable property to #t in combination with after-line-breaking allows a glissando to break if it occurs at a line break:

glissandoSkipOn = {
  \override NoteColumn.glissando-skip = ##t
  \hide NoteHead
  \override NoteHead.no-ledgers = ##t
}

\relative c'' {
  \override Glissando.breakable = ##t
  \override Glissando.after-line-breaking = ##t
  f1\glissando |
  \break
  a4 r2. |
  f1\glissando
  \once \glissandoSkipOn
  \break
  a2 a4 r4 |
}

Extending glissandi across repeats

A glissando which extends into several \alternative blocks can be simulated by adding a hidden grace note with a glissando at the start of each \alternative block. The grace note should be at the same pitch as the note which starts the initial glissando. This is implemented here with a music function which takes the pitch of the grace note as its argument.

Note that in polyphonic music the grace note must be matched with corresponding grace notes in all other voices.

repeatGliss = #(define-music-function (grace)
  (ly:pitch?)
  #{
    % the next two lines ensure the glissando is long enough
    % to be visible
    \once \override Glissando.springs-and-rods
      = #ly:spanner::set-spacing-rods
    \once \override Glissando.minimum-length = #3.5
    \once \hideNotes
    \grace $grace \glissando
  #})

\score {
  \relative c'' {
    \repeat volta 3 { c4 d e f\glissando }
    \alternative {
      { g2 d }
      { \repeatGliss f g2 e }
      { \repeatGliss f e2 d }
    }
  }
}

music =  \relative c' {
  \voiceOne
  \repeat volta 2 {
    g a b c\glissando
  }
  \alternative {
    { d1 }
    { \repeatGliss c \once \omit StringNumber e1\2 }
  }
}

\score {
  \new StaffGroup <<
    \new Staff <<
      \context Voice { \clef "G_8" \music }
    >>
    \new TabStaff  <<
      \context TabVoice { \clef "moderntab" \music }
    >>
  >>
}

Vegeu també

Glossari musical: glissando.

Referència de la notació: Estils de línia.

Fragments de codi: Expressive marks.

Referència de funcionament interno: Glissando.

Advertiments i problemes coneguts

La impressió de text sobre la línia (com a gliss.), no està contemplada.